Maugrat qu’eth senhor Grisini non sabie jogar ath vriolin, un dia se’n crompèc un. Cada còp que tocaue eth vriolin, era abitacion s’aumplie d’uns sorrolhs orribles e apareishie, còr prés, un hantauma…
En aquesta ocasió, el menjar és el punt de partida per il·lustrar una història de relacions humanes en què un home i una dona, ja ancians, redescobreixen l’amor a través de la seva curiositat per la vida i per la natura. El conte explora la vessant més sensorial dels petons, encarnats aquí en forma de papallones inquietes i saboroses, i il·lustra l’analogia entre el món de les sensacions físiques i el de les emocions.
I auie un viatge un shivalièr qu’anaue tot solet peth mon. Mès non ère un shivalièr quinsevolh. Ad aguest shivalièr non li shautauen bric ne es batalhes ne es guèrres, ne es lances ne es destraus.
Be the first to review “L’àvia Pepa i el refredat”
You must be logged in to post a review.