Vull una corona
0,00 €
0,00 €
Versió en aranès del conte “El secret de la capsa de sabates”.
Vos presentam en aguest petit libre, magnificament illustrat per Kristina Nart Moga, ua legenda plan beròia recreada per Mn. Condò: Era Maladeta. Creiguem qu’ei plan interessant de hèr a conéishe aguest poèma, sustot entre es mès joeni, e tanben auem volut atau aumenatjar era figura de Mn. Condò, creador d’inspirades poesies ara lengua e ath país, e autor prolific d’òbres en toti es genres literaris qu’aué son un legat de gran valor tàs aranesi.
Blancaflor ei, coma comprovaratz damb era lectura, ua hemna valenta e d’esperit coratjós que sabec afrontr eth malur ath quau la sosmetec eth gigant Còrdehèr, en tot hèr dera aunestetat e dera solidaritat un cant ara sua libertat.
Esfòrç, coratge, volentat, amor, tolerància, solidaritat e aunestetat son vertuts de Blancaflor, coma ne son tanben de totes aqueres persones que luten per arténher, cadua des deth sòn petit mon, un país, eth nòste, mielhor en toti es aspèctes.
I a qui ditz qu’ena mar i a mès peishi qu’òmes ena tèrra. Per açò s’an de besonh fòrça letres entà escriuen-ne toti es nòms.
“Txa-txa-txa” és un conte que parla de dues persones en aparença ben diferents però que comparteixen un secret ple de romanticisme, petons i llunes plenes. Es tracta d’una narració original de Montse Ginesta adaptada a la televisió per Eulàlia Carrillo. La música ha estat enregistrada en directe per Jaume Sisa i les il·lustracions són de l’artista internacional Gino Rubert.
Es pairs de Hansel e Gretel èren fòrça praubi e, per açò, decidiren d’ abandonar-les pr’amor que quauquarrés se ne hesse cargue. Perdudi en bòsc, es frairs trapèren ua casa de chicolate.
Hèm eth torn ath mon e arribam ena Índia, eth país mès espirituau que se coneish. Un lòc a on es vaques son sagrades!
