Showing all 9 results

  • Eth mèn eròi ès tu

    “Eth mèn eròi ès tu” ei un libre escrit entara mainadèra de tot eth mon afectada pera pandèmia de COVID-19.

    “Eth mèn eròi ès tu” a d’èster liejut per un pair, velhador o professor amassa damb un mainatge o mainada o un petit grop de mainadèra. Non ei recomanable qu’era mainadèra liege eth conde de manèra independenta sense eth supòrt d’un adult. Era guida complementària nomentada “Accions entà eròis” (que se publicarà mès endauant) aufrís supòrt entà abordar tèmes restacadi damb era COVID-19, en tot ajudar ara mainadèra a contrarotlar es sòns sentiments e emocions, atau coma activitats complementàries entà qu’era mainadèra les hèsquen basant-se en libre.

    0,00 
  • Fauna sauvatja deth Parc Nacionau: audèths

    Un des objectius basics deth Parc ei apregondir ena coneishença e ena recèrca deth sòn patri- mòni viu, entà poder-lo gestionar e divulgar de manèra fòrça mès suenhada e eficaça.

    En aguest sens, non hè guairi ans que se hec un esfòrç important de prospeccion, e actualiza- cion de donades sus es audèths deth Parc e era Zòna Periferica. Es resultats se concretèren en Atles dels ocells nidificants del Parc Nacional i el seu entorn, publicat en 2005, en coïncidén- cia damb eth 50au aniversari deth Parc Nacionau. Era òbra da continuitat e precision as dona- des obtengudes per auança ena zòna, entara elaboracion dera segona edicion der Atles dels ocells de Catalunya.
    Er atles deth Parc recuelh era preséncia entre es sòns limits, es dera Zòna Periferica, e es dera zòna d’influéncia considerada, de 121 espècies nidificantes —er estatus e distribucion des quaus se descriu e precise— e des 24 mès de migrantes o estivaus. Tanben se i analise era evolucion des espècies damb era perspectiva des ans, tient en compde era situacion detectada hè 20 ans en prumèr atlas catalan e, se tracten, tanben, es donades provenentes der esfòrç de seguiment especific que ja hè ans que se hè as espècies de mès valor. Era òbra qu’auetz enes mans se documente fidèlament en aguest trabalh e ne hè ua projeccion divulgativa. A partir des sues dona- des e conclusions descriu, de manèra sintetica e grafica, es 54 espècies mès comunes o signi- ficatives dera zòna.

    Era intencion non ei pas auferir ua informacion exaustiva —que ja l’auferís er atlas— senon convi – dar ara descubèrta des audèths a totes aqueres persones que poguen auer un shinhau de curio- sitat, maugrat que non siguen pas especialistes ena matèria. Per açò s’a hèt ua triga des espè- cies que representen era immensa majoria des possibles observacions en Parc e auferir es recor- si e orientacions qu’estimulen e faciliten ua bona experiéncia d’aproximacion as audèths sus eth terren.

    0,00 
  • Estudi des glèises en cornaenclinc de vòutes escarramingades

    Era Val d’Aran se place ena cara Nord des Pirenèus. Es sues caracteristiques geografiques e climatiques, atau coma era sua orientacion cap ar Atlantic an condicionat ath long dera istoria toti es factors dera societat entre eri era arquitectura e era construccion. Aguest ei un des principaus motius entà qu’era sua arquitectura age agut ua difusion escassa. Siguec a compdar deth torisme pirenenc provinent de França que siguec coneishuda. Violet le Duc, Elies Rogent, Puig i Cadafalch, Domenech i Monater e Basegoda Nonell son autors que posterioramente realizen aportacions scientifiques subergessentes.

    Era presenta investigacion se plantege en contèxte dera assignatura de Construccion VI dera Escola d’Arquitectura de Reus dera Universitat Rovira i Virgili. Es trabalhs practics des alumnes suscitèren er interès ena generacion dera informacion damb metodes de captura massiva de donades coma er escanèr lasèr. Es campanhes d’escaneg lasèr se realizen en totes es glèises dera Val d’Aran, en tot hèr-ne un totau de 43 e sonque se prescindís der escaneg dera glèisa de Baqueira e dera glèisa consagrada de Mijaran. Autant ua coma era auta son de recenta construccion.

    Aguesta Tèsi Doctorau se centre en estudi des glèises deth prumèr romanic segontes era classificacion d’Emmanuel Garland. Ei vertat qu’autors coma Puig i Cadafalch heren a conéisher e descriueren quauques glèises, principaument es glèises basilicaus. Ua des caracteristiques mès importantes dera arquitectura romanica ei er us de voutes. Puig i Cadafalch e Basegoda Nonell sagèren d’explicar era sua origina e forma.

    Un prumèr objectiu ei eth de generar ua documentacion planimetrica, realizada a compdar de bromes de punts que complemente era ja realizada per Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch e Bassegoda Nonell.

    Un dusau objectiu consistís en estudi des construcciones prescientifiques. Aguestes plantegen un especiau interès entà determinar quines son es principis en qué se basauen es constructors des edificis romanics. Es obres de fabrica dera Val son absoludament deformables e formarien part d’aguest grop de construcciones damb aguesta fenomenologia caracteristica. Es glèises romaniques dera Val d’Aran son un conjunt unitari d’edificis qu’an estat poc alteradi ath long dera istoria.
    Es resultats mostren dues tipologies d’edificis qu’atien a principis geometrics e d’estabilitat plan diferenti. Tanben mostre era viabilitat deth metode seguit entar estudi des assetaments e esbauçaments en tot èster d’utilitat tanben entà cimentar es bases entà obtier critèris de simplificacion que permeterà estudis damb elements finits.

    0,00 
  • El Born CC

    Damb eth Born Centre Culturau daurís un des equipaments culturaus mès importants dera ciutat. Se guardam entà darrèr, entara discussion qu’aucupèc gran espaci mediatic e politic sus se calie preservar es rèstes arqueologiques o arrasar-les, sus s’es pèires poderein convíuer damb es libres –o es libres damb es pèires– i auie un hons enterrat –intangible, emocionau, sentimentau– que non ère cap d’aute que s’era ciutat auie eth dret o non d’arrecuperar era sua memòria.

    Ath delà dera recuperacion dera magnifica estructura deth mercat ancian e des espacis a còta de carrèr que configuren es scenaris principaus dera activitat cul- turau quotidiana d’aguest nau espaci, çò que da singularitat ath recinte, çò que hè que quan i entram era emocion mos troble, ei, sense cap de dobte, era enòrma fòrça e poténcia qu’ací aquerís eth relat des hèts de 1714. Ara reabilitacion patrimoniau –plan evidenta as uelhs de toti–, i cau ahíger era grana excavacion arqueologica urbana –quauqui 8.000 mètres quarradi– e eth trabalh de recèrca –precisa, meticulosa, exaustiva– que mos a permetut de conéisher a hons era societat barcelonesa e catalana des ans que van entre es sègles XVII e XVIII.
    Quan era istòria ges des libres o des referéncies mès o mens grèves e generiques de çò que se passèc en un periòde determinat e passe a hèr part deth nòste païsatge de cada dia passam de «saber-la» a «senter-la».

    0,00