• Eth licenciat Vidriera

    Ua auta novela exemplar de Cervantes, qu’ath delà d’ara poderam gaudir en occitan. Son molti es critics qu’an volut veir un parallelisme entre eth Licenciat Tomàs Rodaja, principal personatge dera òbra, e eth Quijòt, subertot pes conflictes, entre er individu e era societat, que se transmeten enes dues òbres.

    Nogués non a traduït eth nòm de Vidriera. L’a deishat en castelhan. Traduïr aguest nòm ei un d’aqueri debats en que trobaram adèptes per toti es costats. Aurie podut díder “Eth licenciat Veirièra” o “eth licenciat Veirina” o “eth licenciat de veire” o… Eth traductor Nogués a optat per mantier eth nòm der originau, tot respectant eth personatge. Non ei cap ua vision aislada: en francés a estat traduïda en diuèrses ocasions coma “Le licencié Vidriera“, tot e qu’en anglés l’auem trobada coma ” The Lawyer of Glass” que ven a èster “er abocat de veire”. Es posicions son des dus costats

    0,00 
  • Era illustra sirventa

    Aguesta ei ua d’aqueres noveletes de Cervantes, dites exemplares, pr’amor que comportauen un ensenhament. Ei ua noveleta d’amor, però tanben pòrte includida ua elevada dòsi de recèrca de libertat jovenila, aquera que compòse un mon nau en que li tòque escuélher continuament entre eth ben e eth mau. Ei era actuacion inerenta ad aqueri personatges dera epòca qu’auien era «picaresca» coma motiu de vida, que protagonizauen en uns latzarets que transmetien desconfiança e simpatia ath madeish temps. Ère ua forma d’enfrentar-se a ua jerarquia intransigenta, qu’es mès joeni non respectauen. Es esfòrci que hè un joen, hilh de bona família, entà apropar-se a ua polida gojata, era mès polida, son eth trasfons entà produïr ua descripcion des costumes dera epòca e realizar ua prohonda descripcion dera ciutat de Toledo.

    Eth títol originau dera òbra «la ilustre fregona» a auut ua endonviada adaptacion, per part d’Antòni Nogués, en tot convertir ua «fregona» en «sirventa» . Se «fregar» en aranés hè «hiregar» e Nogués a optat pera forma «lauar» (entà traduïr «fregar»), de forma fòrça corrècta, ja que «hiregar» a connotacions diferentes en aranés, ei absolutament endonviat qu’age optat per non emplegar un calc coma «era illustre hiregadora» forma qu’aurie dat un sens equivocat a mès d’un lector. E per contra en aranés corrent, possiblament, aurie estat milhor d’emplegar «serventa», però certament «sirventa» ei ua forma viua en tota Occitània e en tota Catalonha e per açò a d’èster absolutament assomibla des der aranés.

    Traduïr un tèxte de començament deth sègle XVII ei complicat encara que sigue en castelhan, lengua romanica e coneishuda de toti es aranesi e catalans. Ditz Costanza «Quince años, un mes y cuatro dias ha que aguardo a quien ha de venir por ella…», lo qu’era Costança de Nogués ditz «Quinze ans, un mes e quate dies hè que demori a qui a de vier a cercar-la…»

    0,00 
  • Era Gitaneta

    Era Gitaneta ei era revirada de “La gitanilla” de Miguel de Cervantes Saavedra publicada en 1613. Ei ua novelleta cuerta era traduccion dera quau presente era dificultat de qu’emplegue un lenguatge de hè 400 ans e qu’aguesta caracteristica, aguesta sensacion d’òbra antiga, eth bon traductor a d’èster capaç de mantier-la.

    Ei ua istòria d’argumentacions pròpries dera epòca, damb er amor coma hons e era relacion entre es praubi, es marginats e era noblesa, es adinerats… ua istòria d’amor ena que venç er amor. Era Gitaneta de nòm Preciosa, d’origen noble, però amagat peth rapte d’uns gitanos acabarà relacionant-se amb era noblesa, enamorant- se e renonciant as aunors en favor der amor e accedint finalament ad aguesta distinguida condicion sociau peth descobriment deth sòn origen. Ena epòca de Cervantes es gitanos constituïssen un pòble perseguit, peth solet hèt d’èster gitanos. Ua Pragmatica des Reis Catolics de 1499 en determinaue aguesta persecucion. Èren perseguits per tota Euròpa e en serien era rèsta dera sua istòria. En aqueri moments en Occitània (era region mès rica e poblada d’Euròpa) s’auie viscut ua tremenda guèrra civil, coma causa d’un conflicte religiós -entre catolics e hugonots-. Es croniques diden qu’ara fin deth XVI en Occitània “non quedaue arren per cremar, ne persona per aucir”. Açò provoquèc ua importanta immigracion envèrs Catalonha que doblèc era poblacion e transformèc es sues bases sociaus e lingüistiques. Poderíem trobar parallellismes entre es immigrants gitanos e es occitans dera epòca de Cervantes. Sense dubte.

    Era Gitaneta Preciosa ei atractiva, polida e interprète cançons e poèmes d’ua forma graciosa e ben valorada peth public. Antòni Nogués a optat per non traduïr aguestes cançonetes entà evitar adaptacions pòc realistes, pòc vinculades ath miei. Quan Preciosa cante eth traductor ac anoncie e ara seguida establís era valoracion des presents. Era cançon non i é. En ua edicion futura dilhèu se poderie introduïr es pèces en tot conservar era lengua originau, ja que era comprension de cançons castelhanes per un lector d’aranés o d’un occitan de ua auta varianta non a de presentar dificultat.

    0,00