Ua publicacion d’Edouard Cartier, 1839.
Dictionnaire Provençal-Français suivi d’un Vocabulaire
0,00 €
0,00 €
Ua publicacion d’Edouard Cartier, 1839.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Aran ath long dera sua millenària existéncia a anat configurant ua simbologia pròpia, uns senhaus d’identitat, ua istòria e un patrimòni d’identificacion collectiua.
Auem er escut qu’ei reflèxe e expression dea nòsta istòria. Sintèssis de toti es elements: Lengua, Istòria, Art, Territòri e Volentat collectiua; Diuersitat e convivéncia. Er escut sintetise toti aguesti element d’arraötz popular e eth pòble les identifique coma pròpis.
Angel Claveria a sabut articular tot eth contengut simbolic en aguestes quate planes, Mos cau emplegar e mantier es simbèus entà permanéisher coma pòble.
A partir dels parlars lengadocians de mercé los conselhs, mai de trenta ans dereng de Ramon Chatbèrt e lo trabalh fòrt minimós, mai de tres ans dereng, de Sèrgi Gairal, per las correccions e la melhoracion de l’original.Es per aquò qu’es un Diccionari General, un diccionari de l’occitan larg, que fòrça tèrmes, scientifics o pas, son tan provençals, gascons, lemosins, bearneses o auvernhasses. coma lengadocians. Pus precisament, per aiceste parlar, Cantalausa a ensajat de restablir las formas o las accepcions pus etimologicas, e mai se l’evolucion semantica d’una lenga es un fenomèn natural, que los òmes e las societats càmbian.
A quiet renaissance has been unfolding in certain parts of Europe – a renaissance of literature written in minority languages. In this book, William Calin explores the renaissance through an examination of twentieth-century works in Scots, Breton, and Occitan minority languages flourishing inside the borders of the United Kingdom and France.
For each of the three bodies of literature Calin considers major authors whose works include novels, poetry and plays, and shows that all three literatures have evolved in a like manner, repudiating their romantic folk heritage and turning instead to modern and postmodern concerns. Drawing on current critical theories in periodization, postcolonialism and cultural studies, Calin raises a range of comparative questions: Is there a common form of narrative prevalent in minority cultures that is neither realism nor metafiction? Is the minority-language theatre limited to plots treating past history and the rural present? What is the relationship between the minority literature and literature in the national language? What kind of history should be written on the literatures of Scotland, Brittany and the South of France, manifest in their several languages?
Calin’s pioneering study is the first comparative scrutiny of these minority literatures and the first to bring all three together into the mainstream of present-day criticism. His work demonstrates the intrinsic importance in their twentieth-century renewal, as well as their contribution to global culture, in both aesthetic and broadly human terms.
Er occitan, e concretament era nòsta varianta aranesa, ei ua lengua damb normativa pòc intuitiva, complicada d’aplicar, damb ues exigéncies que tot soent non son faciles de compréner e naturaument se cometen fautes, incoeréncies… A mès era major part deth nòste temps o ua bona part aumens, la passam en contacte damb d’autes lengües, liegem diaris en catalan e castelhan, escotam ràdios e veiguem televisions en catalan o castelhan, enes nòsti trabalhs mos relacionam, per imperatiu, en castelhan o catalan, damb es nòstes parelhes, depenent de cada un, emplegam d’autes lengües que non son er aranés, en internet emplegam castelhan, catalan, inglés… Non auem un entorn de facilitats e eth nòste accés ar occitan ei mediatizat per d’autes lengües mès potentes que dèishen mèrca enes nòstes intuïcions e mos condicionen en emplec dera lengua pròpria. Ajudem-nos toti a non cométer fautes e acornerem as cruèls que mos ataquen e que vòlen convertir era lengua en un terren d’exclusion, de classisme, d’enfrontament…
Aguest trabalh d’orientacion ortografica ei entà facilitar as emplegaires (tanben en poderíem díder «emplegadors») der aranés era forma lexica corrècta dera escritura. A seguit un procès complèt de construccion (tanben en poderíem díder «bastiment»).
Prumèr extraiguérem paraules de diuèrses òbres, des qu’anteriorament auem realizat des dera Acadèmia e tanben de d’autes òbres d’origen occitan e der extraordinari diccionari catalan-occitan de Claudi Balaguer e Patrici Pojada, aqueth diccionari que tant a contribuït ara normalizacion e ar emplec sociau dera nòsta lengua. Bèth viatge calerà reconeisher-les as dus qu’era sua aportacion a estat impagada, que les ac deuem. Hérem era relacion des paraules e demanèrem era collaboracion de Marcel Fernández, Tonho Castet e Antòni Nogués, entà reescríuer totes es paraules damb es connotacions araneses que calguesse segontes eth sòn critèri. Aquera prumèra propòsta siguec analisada e corregida per Jusèp Loís Sans. Eth resultat qu’en quedèc siguec analizat e corregit per Miquèu Segalàs. Era darrèra analisi auec ua rapida correccion e ordenacion de Jusèp Loís Sans. Des dues analisis en quedèren 370 dubtes que sigueren determinats en sies amassades collectives d’ Angelina Cases, Jèp de Montoya, Rosa M. Salgueiro, Miquèu Segalàs, Maria Elvira Riu, Lourdes España e Jusèp Loís Sans. Era rèsta auec ua correccion de Rosa M. Salgueiro e nauament de Jusèp Loís Sans e finalament era propòsta resultanta siguec objècte des darrères correccions e aprobacion ena amassada dera Seccion aranesa deth dia 26 d’octobre de 2018, dera que tanben en forme part Bernat Arrous.
Aguest vocabulari siguec elaborat prumèrament peth TERMCAT, Centre de Terminologia dera Generalitat de Catalonha, en 2003, entath catalan e d’autes lengües (castelhan, francés, anglés). En 2009 eth vocabulari auec era introduccion des tèrmes en occitan. Eth trabalh d’adaptacion ar occitan siguec hèt per Claudi Balaguer, membre deth GLO, e aprovat peth Grop de Lingüistica Occitana (GLO), Grop assessor dera Generalitat de Catalonha en matèria de lengua occitana. Claudi Balaguer ei membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana. En aqueth moment aguest vocabulari siguec hèt damb volontat de lengua generau o estandard.
Ce guide, conçu par Florian Vernet est une première approche que vous pourrez compléter par la lecture de son livre Dictionnaire grammatical de l’occitan languedocien, disponible aux Presses Universitaires de la Méditerranée.
Select at least 2 products
to compare
Be the first to review “Dictionnaire Provençal-Français suivi d’un Vocabulaire”
You must be logged in to post a review.