Ua publicacion d’Edouard Cartier, 1839.
Dictionnaire Provençal-Français suivi d’un Vocabulaire
0,00 €
0,00 €
Ua publicacion d’Edouard Cartier, 1839.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Orthographe et prononciation, Grammaire et syntaxe, Lexique A à ZHéritière du latin, la langue d’oc s’est formée dans la continuité de la désagrégation de l’empire romain. On fixe généralement le XI ème siècle comme la période achevant définitivement la formation de la langue nouvelle. Dès ses origines, comme pour les autres langues latines, la langue d’oc présentait des variations régionales, dont les grands dialectes actuelles sont les continuateurs.
Le mot occitan, ancien mais quasiment inusité pendant longtemps, est aujourd’hui admis pour désigner l’ensemble des parlers prolongateurs de l’ancienne langue d’oc. Il remplace vantageusement le terme provençal autrefois utilisé avec le même sens.
Il est de nos jours couramment admis de classer les parlers occitans en six dialectes: le limousin, le gascon, l’auvergnat, le languedocien, le vivaro-alpin et le provençal. Cette classification, basée sur des critères uniquement linguistiques, ne recouvrent toutefois pas la délimitation des provinces de même nom. Au sein de l’Occitanie, le vivaro-alpin lui-même souffre d’un défaut d’identification sociale claire, et il est souvent désigné sous les noms de ‘dauphinois’, ‘nord-provençal’, ‘gavot’, ‘provençal-alpin’.
A partir dels parlars lengadocians de mercé los conselhs, mai de trenta ans dereng de Ramon Chatbèrt e lo trabalh fòrt minimós, mai de tres ans dereng, de Sèrgi Gairal, per las correccions e la melhoracion de l’original.Es per aquò qu’es un Diccionari General, un diccionari de l’occitan larg, que fòrça tèrmes, scientifics o pas, son tan provençals, gascons, lemosins, bearneses o auvernhasses. coma lengadocians. Pus precisament, per aiceste parlar, Cantalausa a ensajat de restablir las formas o las accepcions pus etimologicas, e mai se l’evolucion semantica d’una lenga es un fenomèn natural, que los òmes e las societats càmbian.
Aguest Diccionari ei hèt damb era volontat de convertir-se en un arnés d’emplec escolar que posque auer utilitat enlà der estudi, e vò èster era basa d’un document mès dinamic que s’actualizarà per mies digitaus d’an en an, de forma contínua. Era creacion d’un grop de trabalh, format per persones diuèrses, en encastre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, damb aguesta finalitat, seguirà ara publicacion d’aguesta òbra. Era concepcion d’ua òbra dinamica da ad aguest document un caractèr de provisionalitat. Era continua actualizacion hè que lo que sigue definitiu ei era sua provisionalitat, caracteristica qu’identifique as òbres normatives d’ua Acadèmia. Era autoritat ei deth pòble, que pes camins diuèrsi e a viatges capriciosi, manten era lengua en un estat de transformacion continua e de definicion provisionau.
Aguest Diccionari ei compausat per mès de 10.000 entrades e incorpòre es mots e locucions mès emplegats en aranés. Ath long dera òbra apareishen es toponims mès corrents e ena part finau s’incorpòre eth milenat de toponims internacionaus mès usuaus. Abans d’aguesta òbra era Acadèmia publiquèc eth Vocabulari dera tecnologia dera informacion e eth Vocabulari d’espòrts d’iuèrn damb es madeishi critèris e damb era madeisha estructura. Aguestes tres òbres signifiquen era definicion lexica de mès 15.000 entrades, qu’incorpòre es paraules dera vida de cada dia, es dera tradicion e es dera modernitat. Cau tanben auer presenta era publicacion pendent 2019, per aguesta Acadèmia, deth Nomenclator dera Val d’Aran damb lèu lèu 3500 toponims.
Presentam, damb gòi, un nau vocabulari terminologic, elaborat damb critèris diferents der anterior, eth dera tecnologia, que publiquèrem hè un an. S’eth Voca- bulari dera tecnologia seguie critèris de coeréncia damb tot eth territòri lingüistic occitan, s’aquiu preníem coma referéncia era denominacion a nivèu de tota Oc- citania e l’adaptàuem ara realitat aranesa, en aguest cas auem priorizat er emplec enes nòsti encastres e demoram projectar-lo ara rèsta deth territòri. Ei un procès naturau, era Val d’Aran ei un país de nhèu, qu’a emplegat era terminologia maugrat tot, en dia a dia.
Er estudi deth lexic ei essenciau ena lengua. Sense paraules non i a comunicacion verbau. Eth sòn bon usatge darà lòc a ua riquesa deth lenguatge e a ua precision lingüistica.
Eth diccionari ei era airina didactica imprescindibla en aguest procès d’ense- nhança-aprendissatge dera lengua; airina ath viatge, imprescindibla entà obtier informacion e en terren lingüistic era mès emplegada pera màger part d’aguesti usatgèrs.
Víuer en un parçan de nhèu e de montanha, a on era practica des espòrts d’iuèrn ei cada viatge mès grana e deuant era abséncia en aranés d’un diccionari damb era terminologia sus aguesta tematica, mos a portat ath besonh dera sua elaboracion.
Es espòrts d’iuèrn son quinsevolha modalitat esportiva relacionada damb era nhèu e damb eth gèu, ja sigue de forma naturau o artificiau.
Ara ora de confeccionar-lo s’an trapat ua seria de dificultats degudes principau- ment ara tematica de trabalh, ar argòt de bères modalitats vinculades a grops d’edat joena (surf de nhèu), a modalitats naues e sustot as neologismes e estrangerismes fixadi e arraïtzadi ena societat. Gessen constantament naui tèrmes, fòrça d’eri provienti der anglés que son d’usatge comun entre es aficionadi ad aguesti espòrts.
Aran ath long dera sua millenària existéncia a anat configurant ua simbologia pròpia, uns senhaus d’identitat, ua istòria e un patrimòni d’identificacion collectiua.
Auem er escut qu’ei reflèxe e expression dea nòsta istòria. Sintèssis de toti es elements: Lengua, Istòria, Art, Territòri e Volentat collectiua; Diuersitat e convivéncia. Er escut sintetise toti aguesti element d’arraötz popular e eth pòble les identifique coma pròpis.
Angel Claveria a sabut articular tot eth contengut simbolic en aguestes quate planes, Mos cau emplegar e mantier es simbèus entà permanéisher coma pòble.
Aguest document qu’auetz enes mans, non ei era còpia de un aute document, non ei tanpòc era traduccion d’ua òbra Ei era adaptacion d’ua setantia de pagines der estudi mès seriós que s’a hèt der aranés, entà convertir-lo en prenormativa.
Aguest trabalh convertís a Joan Coromines en normativizador dera varietat aranesa dera lengua occitana. Er Institut d’Estudis Aranesi a profitat d’aqueres aportacions extraordinàries que mos oferís e les a encaishat en procès pròpri dera Acadèmia.
Era lengua la hèm entre toti e damb aguest trabalh apropam eth nòste «toti» actuau ath «toti» de hè cent ans, espandim era basa documentau, e hugem de decisions totalitàries.
Se Coromines escriuec eth sòn trabalh en ua grafia pròpria entar aranés, non siguec pas per ua volentat antinormativa: “Coromines havia viscut la trajectòria difícil de compleció de la llengua normativa d’una manera directa, primer a través del seu pare, que era membre de l’Institut, i després treballant al costat de Fabra. Justament col·laborà amb aquest, amarat de l’experiència catalana, per a elaborar unes normes ortogràfiques de l’aranès, dialecte gascó plaçat en territori administratiu català, basades en la tradició occitana però amb concessions a la catalana (ny i no nh, x i no ch, ll i no lh), justificable potser per no haver vist encara la llum la Gramatica occitana d’Alibert (1935) però que no s’acaba d’entendre des d’una perspectiva global occitana.
Select at least 2 products
to compare
Be the first to review “Dictionnaire Provençal-Français suivi d’un Vocabulaire”
You must be logged in to post a review.