Includís preguntes e reflexions tà trabalhar eth tèxt.
Er ereu
0,00 €
0,00 €
Includís preguntes e reflexions tà trabalhar eth tèxt.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
La Vall d’Aran està separada políticament dels països occitans veïns des de fa segles, i en certa manera això ha estat definitiu d’ençà de la concessió als aranesos dels privilegis inclosos a Era Querimònia l’any 1313, després que aquell país gascó decidís d’adscriure’s a la Corona d’Aragó i passar a formar part del Principat de Catalunya en unes condicions certament particulars que no té cap altra zona del ter- ritori. Només algunes invasions episòdiques del Regne o de la República de França en els segles posteriors (vegeu Lladonosa, 2001) han fet que aquella vall gascona, durant alguns períodes breus, no hagi estat diferent de les altres valls occitanes veïnes des d’un punt de vista polític.
De fet, la diferència en l’adscripció estatal respecte a les zones occitanes imme- diates ha condicionat enormement la visió que els lingüistes i altres estudiosos han tingut tradicionalment de l’aranès, segurament oblidant que la Vall d’Aran, tot i de- pendre políticament de successius estats ibèrics, ha continuat mantenint unes inten- ses relacions humanes amb els territoris veïns que també parlen occità, unes relacions segurament més intenses que no pas les que també ha mantingut amb els territoris catalans immediats (que no han estat, ni de bon tros, inexistents). No oblidem que la Vall d’Aran es troba al nord de l’eix pirinenc, orientada cap a l’Atlàntic, l’oceà on va a parar el riu Garona, que viatja fins a Tolosa o Bordeus i que és precisament la columna vertebral d’aquell petit país pirinenc, al costat del qual s’arrengleren la major part de poblacions araneses. En aquest petit treball pretenem fer una breu aproximació a la dialectologia aranesa tenint en compte tot això que acabem d’assenyalar. Prescindint de prejudicis estatals i d’apriorismes. Deixant de banda visions contaminades per les adscripcions administratives, sovint sobrevalorades. La nostra intenció és de demostrar, sobretot mitjançant un catàleg de fets lingüístics, que la diversitat dialectal de l’aranès potser no es pot deslligar de les relacions —o la intensitat d’aquestes mateixes relacions— que les diferents zones de la Vall d’Aran han tingut amb els diferents països occitans veïns, i que en la geolingüística aranesa tenen un paper ca- pital les afinitats amb els parlars immediats del Comenge i del Coserans, els dos territoris gascons immediats. Com veurem, l’occità parlat en algunes poblacions de la Vall d’Aran fins i tot pot presentar més afinitats —almenys tradicionalment— amb el gascó que hi ha en localitats administrativament franceses que no pas amb el que s’usa en localitats situades a la mateixa Vall d’Aran. La frontera, la teòrica frontera definitivament instal·lada al segle xiv, ha estat realment mai un obstacle per a la co- municació entre els occitans d’un costat i de l’altre de la línia administrativa? Ha suposat una barrera per a la difusió de certes solucions fonètiques, morfosintàctiques o lexicals? Des del punt de vista lingüístic, ja veurem que la resposta és categòrica.
Indicar era orientacion fonetica des paraules basiques ei en procès de fixacion dera lengua.
Deuant dera reflexion de “coma se ditz?”, “coma cau díder?” presentam ua relacion des formes fondamentaus, basada ena realizacion majoritària dera actualitat aranesa. Non exposam coma calerie díder, manifestam surtot “se que se ditz”, e deuant des vacillacions admetem duplicitats o prenem posicions. Es duplicitats responen a posicionaments ben socializats.
Aciu auetz er inventari fonetic basic der aranés. Era realizacion fonetica que hè cada emplegaire dera lengua, era combinason des paraules damb es autes pòt transformar eth resultat per efècte des diuèrses adequacions. Era adaptacion en cada dialècte aranés ara orientacion que hèm ei objècte de d’autes consideracions. Non volem unificar ua soleta forma fonetica. Era diversitat non confon, enriquís. Auem considerat sonque el estandard der aranés, eth referent, aqueth qu’ei convenient de transméter as que hèn un accés nau ara lengua, mès totes es realizacions que responen a un procés evolutiu e a ua socializacion adequada son corrèctes. Auem prés [my’zika] (musica) coma referéncia, mès non consideram que [‘myzika], forma molt emplegada, sigue incorrècta ne inadequada. Auem transcrit, [a’ðiw] (adiu), [‘riw] (riu), [a’kiw] (aquiu) e [‘diw] (Diu), [‘biw] (viu), [‘biwe](víuer) tot e que creiguem qu’era forma mès divolgada non hè guaires ans ère [a’ðiew], [‘riew], [a’kiew], [‘diew], [‘biew] e [‘biewe] qu’encara son viues en parlar de fòrça gent, mès qu’es transformacions des darrèrs tempsi mos an cambiat. Non consideraríem incorrècte eth recuperar aguestes formes mès genuïnes. Des dera Acadèmia consideram que cèrtes formes estenudes per tota Occitània coma [‘diew], e que responen as madeishes formes medievaus e que s’emplegauen majoritariament en Aran, non hè massa ans, aurien d’èster recuperades.
Aguesta compilacion de trebalhs premiadi en Concors Literari Mossen Condò e en Concors de Diboish der an 2014, dempús de mès de quaranta ans d’auer començat a escríuer damb ua illusion enorma!
Presentam, damb gòi, un nau vocabulari terminologic, elaborat damb critèris diferents der anterior, eth dera tecnologia, que publiquèrem hè un an. S’eth Voca- bulari dera tecnologia seguie critèris de coeréncia damb tot eth territòri lingüistic occitan, s’aquiu preníem coma referéncia era denominacion a nivèu de tota Oc- citania e l’adaptàuem ara realitat aranesa, en aguest cas auem priorizat er emplec enes nòsti encastres e demoram projectar-lo ara rèsta deth territòri. Ei un procès naturau, era Val d’Aran ei un país de nhèu, qu’a emplegat era terminologia maugrat tot, en dia a dia.
Er estudi deth lexic ei essenciau ena lengua. Sense paraules non i a comunicacion verbau. Eth sòn bon usatge darà lòc a ua riquesa deth lenguatge e a ua precision lingüistica.
Eth diccionari ei era airina didactica imprescindibla en aguest procès d’ense- nhança-aprendissatge dera lengua; airina ath viatge, imprescindibla entà obtier informacion e en terren lingüistic era mès emplegada pera màger part d’aguesti usatgèrs.
Víuer en un parçan de nhèu e de montanha, a on era practica des espòrts d’iuèrn ei cada viatge mès grana e deuant era abséncia en aranés d’un diccionari damb era terminologia sus aguesta tematica, mos a portat ath besonh dera sua elaboracion.
Es espòrts d’iuèrn son quinsevolha modalitat esportiva relacionada damb era nhèu e damb eth gèu, ja sigue de forma naturau o artificiau.
Ara ora de confeccionar-lo s’an trapat ua seria de dificultats degudes principau- ment ara tematica de trabalh, ar argòt de bères modalitats vinculades a grops d’edat joena (surf de nhèu), a modalitats naues e sustot as neologismes e estrangerismes fixadi e arraïtzadi ena societat. Gessen constantament naui tèrmes, fòrça d’eri provienti der anglés que son d’usatge comun entre es aficionadi ad aguesti espòrts.
Aguest vocabulari siguec hèt per Mossen Condò Sambeat e publicat en 1915 en Butlletí de Dialectologia Catalana, der Institut d’Estudis Catalans.
Jusèp Condò, qu’atau ei coma signe eth vocabulari, ei ena memòria de toti es aranesi, coma er emblèma dera persona qu’empleguèc eth bon e autentic aranés en tot que liderèc un renaishement literari, un patriòta, com la nomente Miquèu de Camelat. Condò apareish coma un sabent damb qualitats fonamentades ena inspiracion. Condò ère, tanben, un bon coneishedor deth catalan, talament coma ac testimonie en aguesta madeisha òbra.
Condò publiquèc eth sòn vocabulari damb ua grafia fonetica, definida pera direccion deth Butlletí de Dialectologia Catalana. Ei ua grafia qu’a viatges presente incerteses. Non ei era grafia qu’emplegaue Jusèp Condò abituaument. Mossen Condò, que s’apropèc dera grafia classica, d’aquera qu’ara emplegam nosati, empleguèc, totun, era grafia mercada pera Scolo deras Pireneos de caractèr felibrenc. En tot considerar qu’actuaument era normativa ortografica der aranés ei fòrça definida e coneishuda, presentam aguest vocabulari en grafia normativa, entà ua major comprenença de toti e entà ua mès facila adaptacion ara norma, s’atau ac consideram. Per aguesta rason en quauques transcripcions auem ahijut quauqua letra muda que forme part dera normativa nòsta.
Non hè pas massa temps i auie ua mainada a qui li agradauen es videojòcs der ordenador; Rita, se didie. Non auie guairi amics pr’amor que quan l’anauen a cercar entà gésser a jogar, tostemp auie bèra desencusa entà non anar-i.
Era sua mairia de Tolosa, a qui non vedie guaire soent, li auie regalat un petit ordenador tath sòn anniversari e passaue ores e ores totes es dimenjades laguens de casa damb era maquina.
Ua tarde embromada que ploiguie a còps de farrat, Rita guardaue com es goterèrs de ploja se deishauen anar peth veire dera hièstra dera sua cramba. Es bromes, arturades en cèu, deishauen anar arrais de lum e uns trons de pòur hègen a tremolar era casa.
Rita tornèc tath teclat, quan sa mair la cridèc…
Aguesta “gramatica” s’a hèt pensant en ensenhament dera lengua, e mès concrètament ena escòla, en tot tier en compde qu’era escòla pendent es darrèrs ans a desvolopat eth major conjunt de documentacion e era major transmission dera lengua. Era Seccion aranesa ei formada per 8 persones des quaus 7 auem ua ligason ar ensenhament. Volem facilitar eth camin as emplegaires dera lengua, as mèstres, a toti es que l’ensenhen…
Es decisions s’an pres en tot contrastar era situacion actuau der aranés, e s’a procurat de tendir cap a solucions que faciliten er emplec dera lengua, que donguen un accés coerent e simplificat.
Cau interpretar aguesta “gramatica basica” coma eth document que mèrque eth camin, qu’oriente en emplec dera lengua. Aguesta “gramatica”, ei basica, non preten èster exaustiva e açò signifique qu’en sòn trebalh deth dia a dia es creadors dera lengua, es escritors e toti es que l’empleguen trobaràn gessudes e solucions damb fondaments diuèrsi que testimonien era viuesa dera lengua. Non la volem embarrar. I an mès gessudes qu’es que proposam aciu, i an encastres diuèrsi d’emplec dera lengua que suggerissen formes diferentes. Damb era rigor pròpria dera lingüistica, damb era atencion metuda en emplec actuau der aranés, damb era consideracion sincronica e diacronica dera lengua occitana, presentam aguesta propòsta normativa que definís era varianta aranesa dera lengua occitana e demanam qu’aqueri qu’empleguen era lengua s’adapten, au mens, ara linha aciu contenguda. E s’an capacitat entà anar mès luenh,… que i vagen! E se non i van, en emplegar era lengua damb es critèris d’aguesta “gramatica basica” s’incardinaràn ena correccion der aranés.
Era luta ena termièra d’Aran qu’ei era istòria des sues guèrres, des sòns privilègis, des vicissituds d’uns abitants qu’aueren era clau deth pas entre es reiaumes de França e d’Espanha. Es fortaleses araneses sigueren eth complement necessari der emplaçament estrategic excepcionau d’Aran.
Er objectiu non ei cap eth de bastir ua istòria complèta dera Val d’Aran, senon mostrar es tribulòcis bellics qu’ath long dera sua istòria a patit era Val, damb mès o menys fortuna, e que tostemps an agut conseqüéncies ena vida sociau aranesa, e aguestes conseqüéncies a viatges se veiràn reflectides ena publicacion.
Select at least 2 products
to compare
Be the first to review “Er ereu”
You must be logged in to post a review.