Includís preguntes e reflexions tà trabalhar eth tèxt.
Er ereu
0,00 €
0,00 €
Includís preguntes e reflexions tà trabalhar eth tèxt.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Er occitan, e concretament era nòsta varianta aranesa, ei ua lengua damb normativa pòc intuitiva, complicada d’aplicar, damb ues exigéncies que tot soent non son faciles de compréner e naturaument se cometen fautes, incoeréncies… A mès era major part deth nòste temps o ua bona part aumens, la passam en contacte damb d’autes lengües, liegem diaris en catalan e castelhan, escotam ràdios e veiguem televisions en catalan o castelhan, enes nòsti trabalhs mos relacionam, per imperatiu, en castelhan o catalan, damb es nòstes parelhes, depenent de cada un, emplegam d’autes lengües que non son er aranés, en internet emplegam castelhan, catalan, inglés… Non auem un entorn de facilitats e eth nòste accés ar occitan ei mediatizat per d’autes lengües mès potentes que dèishen mèrca enes nòstes intuïcions e mos condicionen en emplec dera lengua pròpria. Ajudem-nos toti a non cométer fautes e acornerem as cruèls que mos ataquen e que vòlen convertir era lengua en un terren d’exclusion, de classisme, d’enfrontament…
Aguest trabalh d’orientacion ortografica ei entà facilitar as emplegaires (tanben en poderíem díder «emplegadors») der aranés era forma lexica corrècta dera escritura. A seguit un procès complèt de construccion (tanben en poderíem díder «bastiment»).
Prumèr extraiguérem paraules de diuèrses òbres, des qu’anteriorament auem realizat des dera Acadèmia e tanben de d’autes òbres d’origen occitan e der extraordinari diccionari catalan-occitan de Claudi Balaguer e Patrici Pojada, aqueth diccionari que tant a contribuït ara normalizacion e ar emplec sociau dera nòsta lengua. Bèth viatge calerà reconeisher-les as dus qu’era sua aportacion a estat impagada, que les ac deuem. Hérem era relacion des paraules e demanèrem era collaboracion de Marcel Fernández, Tonho Castet e Antòni Nogués, entà reescríuer totes es paraules damb es connotacions araneses que calguesse segontes eth sòn critèri. Aquera prumèra propòsta siguec analisada e corregida per Jusèp Loís Sans. Eth resultat qu’en quedèc siguec analizat e corregit per Miquèu Segalàs. Era darrèra analisi auec ua rapida correccion e ordenacion de Jusèp Loís Sans. Des dues analisis en quedèren 370 dubtes que sigueren determinats en sies amassades collectives d’ Angelina Cases, Jèp de Montoya, Rosa M. Salgueiro, Miquèu Segalàs, Maria Elvira Riu, Lourdes España e Jusèp Loís Sans. Era rèsta auec ua correccion de Rosa M. Salgueiro e nauament de Jusèp Loís Sans e finalament era propòsta resultanta siguec objècte des darrères correccions e aprobacion ena amassada dera Seccion aranesa deth dia 26 d’octobre de 2018, dera que tanben en forme part Bernat Arrous.
El Valle de Arán, tan caracterizado geográficamente por sus verdes praderas, sus tupidos bosques, sus arriscadas cimas, tiene también un habla que lo define: el aranés, que, como se nos dice en la introducción de este libro, no es propiamente un dialecto catalán, sino que está emparentado con el gascón, que se conserva todavía vivo entre las gentes del pueblo de los lugares del sur de Francia, que constituyen las históricas tierras de la Gascuña.
Casimiro Ademá, el autor de este estudio, aparte de poseer unos conocimientos poco comunes en la materia –aún no siendo un especialista en filología–, nos da de este fenómeno lingüístico un testimonio vivo y directo adquirido esencialmente en las conversaciones y convivencia con las gentes de su tierra.
“Eth Mercadèr de Venècia” de Shakespeare, ua òbra bric senzilha de revirar, e ena que i traparien fòrça dificultats es traductors mès experimentats.
Aguesta siguec ua des òbres mès trascendentes de Shakespeare, ena qu’emplegue un lenguatge fòrça erudit, qu’obligue ath traductor a hèr miracles, creacions, estructuracions que tot soent calerà liéger mès d’un viatge entà compréner.
Nogués a hèt ua adaptacion que cau tier en compde, que cau valorar, ena sua justa mesura. S’era nòsta lengua a de penetrar en espacis enes que non ère, en bèth un d’eri es propòstes de Nogués ei de besonh de tier-les en compde.
Non hè pas massa temps i auie ua mainada a qui li agradauen es videojòcs der ordenador; Rita, se didie. Non auie guairi amics pr’amor que quan l’anauen a cercar entà gésser a jogar, tostemp auie bèra desencusa entà non anar-i.
Era sua mairia de Tolosa, a qui non vedie guaire soent, li auie regalat un petit ordenador tath sòn anniversari e passaue ores e ores totes es dimenjades laguens de casa damb era maquina.
Ua tarde embromada que ploiguie a còps de farrat, Rita guardaue com es goterèrs de ploja se deishauen anar peth veire dera hièstra dera sua cramba. Es bromes, arturades en cèu, deishauen anar arrais de lum e uns trons de pòur hègen a tremolar era casa.
Rita tornèc tath teclat, quan sa mair la cridèc…
L’any 2012 vam publicar Els pobles perduts amb la intenció de recuperar la memòria de 30 indrets deshabitats que formen part del nostre llegat col·lectiu. Ara hi tornem amb les històries d’una vall i de 29 viles.
Hem escrit Els pobles oblidats entre 19 autors d’arreu de Catalunya. Parlem de Vidabona i Saltor, Canals de Cerdanya, Cerneres, Solanell, Montant de Tost, Sant Romà de Tavernoles, Àrreu i Dorve, als Pirineus. Herba-savina, Orrit, Raons i Oroners, a Lleida. Sant Joan de Toran i la seva vall, a la Val d’Aran. Els Metges, Briolf i Sant Marçal de Quarantella, a Girona. Salselles, el Putxot, Santa Margarida de Cabagès, a la Catalunya Central. Sant Marçal del Montseny, Jafre i el carrer del Xipreret, de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Montargull, la Bartra, Esblada, Fontscaldetes, Gallicant i Fatxes, a Tarragona. I lo Mas del Llaurador, al Matarranya.
Els pobles oblidats convida a conèixer el país i a caminar-hi. Obre la porta a la nostra història i a la història d’unes persones que van haver d’aprendre a viure lluny d’on van néixer.
Els textos relacionats amb l’Aran són en edició bilingüe català i aranès.
This major reference work is the fourth volume in the series “Arthurian Literature in the Middle Ages”. Its intention is to update the French and Occitan chapters in R.S. Loomis’ “Arthurian Literature in the Middle Ages: A Collaborative History” (Oxford, 1959) and to provide a volume which will serve the needs of students and scholars of Arthurian literature. The principal focus is the production, dissemination and evolution of Arthurian material in French and Occitan from the twelfth to the fifteenth century. Beginning with a substantial overview of Arthurian manuscripts, the volume covers writing in both verse (Wace, the Tristan legend, Chretien de Troyes and the Grail Continuations, Marie de France and the anonymous lays, the lesser known romances) and prose (the Vulgate Cycle, the prose Tristan, the Post-Vulgate Roman du Graal, etc.).
Aguest document non ei un manuau dera conjugason verbau aranesa. Entad açò s’an conjugat es modèls de vèrbs regulars e es mès significatius des irregulars.
Indicar era orientacion fonetica des paraules basiques ei en procès de fixacion dera lengua.
Deuant dera reflexion de “coma se ditz?”, “coma cau díder?” presentam ua relacion des formes fondamentaus, basada ena realizacion majoritària dera actualitat aranesa. Non exposam coma calerie díder, manifestam surtot “se que se ditz”, e deuant des vacillacions admetem duplicitats o prenem posicions. Es duplicitats responen a posicionaments ben socializats.
Aciu auetz er inventari fonetic basic der aranés. Era realizacion fonetica que hè cada emplegaire dera lengua, era combinason des paraules damb es autes pòt transformar eth resultat per efècte des diuèrses adequacions. Era adaptacion en cada dialècte aranés ara orientacion que hèm ei objècte de d’autes consideracions. Non volem unificar ua soleta forma fonetica. Era diversitat non confon, enriquís. Auem considerat sonque el estandard der aranés, eth referent, aqueth qu’ei convenient de transméter as que hèn un accés nau ara lengua, mès totes es realizacions que responen a un procés evolutiu e a ua socializacion adequada son corrèctes. Auem prés [my’zika] (musica) coma referéncia, mès non consideram que [‘myzika], forma molt emplegada, sigue incorrècta ne inadequada. Auem transcrit, [a’ðiw] (adiu), [‘riw] (riu), [a’kiw] (aquiu) e [‘diw] (Diu), [‘biw] (viu), [‘biwe](víuer) tot e que creiguem qu’era forma mès divolgada non hè guaires ans ère [a’ðiew], [‘riew], [a’kiew], [‘diew], [‘biew] e [‘biewe] qu’encara son viues en parlar de fòrça gent, mès qu’es transformacions des darrèrs tempsi mos an cambiat. Non consideraríem incorrècte eth recuperar aguestes formes mès genuïnes. Des dera Acadèmia consideram que cèrtes formes estenudes per tota Occitània coma [‘diew], e que responen as madeishes formes medievaus e que s’emplegauen majoritariament en Aran, non hè massa ans, aurien d’èster recuperades.
Be the first to review “Er ereu”
You must be logged in to post a review.