0,00 €
Aguesta ei ua des comèdies de Shakespeare, que tot e que semble èster que siguec escrita en dues setmanes per un encargue dera reina Elizabeth, qu’a gaudit de mès fama, de mès representacions, de major fortuna. Era argumentacion d’un òme que preten conquistar a ua hemna qu’acabe produïnt ua burla, e ath que li foten dures patacades ei tot soent repetida en teatre dera edat mieja e eth madeish Shakespeare auie representat arguments semblants ena sua companhia teatrau.
Falsftaff, personatge, qu’ apareish en d’autes òbres de Shakespeare, ei gròs, cobard, vanitós, motiu de burles, beuedor, bavard, sense abiletats… ei eth protagonista d’aguesta òbra de teatre, hèta damb finalitat de diversion, d’arrir d’un personatge ridicul, damb actituds d’ignorant, de pòca valor… qu’a estat comparat peth madeish Shakespeare ath Sancho Panza de Cervantes.
Ua comaire ei ua hemna que participe en ues batialhes acompanhant ath mainatge batiat, però a pres eth sentit de hemna licenciosa, alègra e tanben charraira e saberuda. Er originau escrit en 1600 a gaudit de diuèrses traduccions, entara literatura e entara representacion teatrau. En cada traduccion era adaptacion deth títol a estat un element de particularizacion, de personalitat…
Eth títol dera òbra s’aurie podut traduïr damb un simple «Es alègres maridades de Windsor». Aguest títol aurie coincidit mès damb er argument dera òbra, ena que dues maridades son objècte des intents d’aprofitar-se’n deth ridicul Falsftaff. Un títol, er originau deth quau The Merry Wives of Windsor, qu’aurie podut préner d’autes formes, coma «Es alègres hemnes de Windsor», «Es alègres esposes de Windsor»… Guardem coma en francés a rebut diuèrses traduccions: Les Joyeuses Commères de Windsor, Les Gaillardes Épouses de Windsor, Les Joyeuses Épouses de Windsor , Les Joyeuses Bourgeoises de Windsor… I an auut diuèrses traduccions ath catalan e ath castelhan e diuèrses inspiracions en teatre, d’aguesta òbra, qu’an pres coma títol mès coerent «Les alegres casades de Windsor» o « Las alegres casadas de Windsor».
Es hemnes maridades dera òbra vòlen dar ua leçon ath praube Falstaff. En ua ocasion acabèc ena cistalha dera ròba lorda tirat en Tamesis: «È viscut tanti ans entà que m’amien laguens d’un tistèr coma un molon de lorderes e entà èster lançat en Tamesis?». En ua auta disfraçat de hemna, Falstaff recep ua grana paliça e patacades importantes. En ua darrèra ataca ei assautat per ua grana quantitat de personatges estranhs e meravilhosi en bòsc de Windsor.
Eth mot comaire entà designar ua hemna bavarda ei viu en occitan. La recuélhen diuèrsi autors (Cantalausa, Laus…). Dilhèu en aranés aurie èstat mès regular d’emplegar «comair», qu’ei ua paraula documentada ena Val d’Aran : «Que m’an cridat tà comair» le ditz era vop ar os ena Vop de Les, de Jèp de Montoya. Er hèt que Nogués age emplegat «comaire» sonque testimonie era viuesa deth mot en occitan e era preséncia continua d’aquera «e» qu’actue coma de sosten, d’ajuda, de supòrt ara prononciacion, que se hè presenta en multiples paraules e qu’a estat un des problèmes de debat mès reiterat enes cercles de discussion lingüistica der occitan des darrèrs ans.
Era òbra a estat objècte, tanben, de fòrça traduccions ath catalan (Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Salvador Oliva…) e mès encara ath castelhan. Ara, tanben, la podem gaudir en occitan.
«Falsftaff: Que i anè, tau coma me vedetz, senhor Brook, hèt un praube vielh, e en tornè hèt ua prauba vielha; eth marit, eth belitre de Ford, qu’a en còs eth mès prodigiós, eth mès estrafalari diable dera gelosia que jamès s’age calat a governar, senhor Brook, estrafalaris d’aguesta sòrta. Vos cau saber que m’a crudèument pataquejat jos era mia aparença de mairia.»
Era òbra originau Die Verwandlung poderie traduïr-se per Era Metamorfòsi o per Era Transformacion Traduccion. Era forma seleccionada per Vicent Simó respon, segurament, ara influéncia dera revirada enes lengües vesies. Aguesta influéncia se reproduís, naturaument, en tota era traduccion.
Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
Cau destacar qu’aguesta traduccion presente dues circonstàncies que non podem obviar. A estat realizada e publicada en centenari dera mòrt de Benito Pérez Galdós. Ei ua participacion-omenatge de reconeishement ath gran trabalh d’aguest autor. Aguesta ei era prumèra òbra de Galdòs traduïda ar aranés. Non en coneishem cap que s’age traduït a cap auta varianta der occitan. Aguesta traduccion a Galdòs, segurament, non li darie satisfaccion. Aurie trobat ben d’èster traduït a lengües mès potentes, però a ua lengua com er occitan li aurie semblat sense importància. En 1884 escriuie a Narcís Oller e li diguie: “Es tontísimo que usted escriba en Catalán. Ya se irán ustedes curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa”. Podem imaginar quina impression aurie d’èster traduït ar aranés. Narcís Oller li contestèc ““No amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en -ismo que pueda inventarse algún vecino de la corte… es algo muy superior, mucho más invencible que el pueril afán de mostrar al orbe mis preferencias por Cataluña.”. Galdós en un article de “La Prensa” de Buenos Aires diguec: «Oller escribe sus novelas en catalán, privando así a la mayor parte de los españoles del placer de leerlas. El catalán es más difícil de lo que parece a primera vista, seduce poco y no es de esas lenguas que se pegan».
E… calie au mens referir aguest aspècte lamentable (“galdós” en catalan) dera consideracion de Galdòs ja qu’ei un des mès grani escritors en lengua castelhana.
Era dusau causa que cau considerar abans d’entrar ena valoracion dirècta dera traduccion dera òbra ei era epòca ena que mos trobam. Non podem seguir hènt literatura coma se non passèsse arren. En moment de publicacion d’aguesta traduccion mos trobam en un procès de luta globau pera pandèmia dera COVID-19. S’an tancat es escòles, s’an barrat negòcis, s’a proibit gésser en carrèr, s’an collapsat (o quasi) es espitaus… Auem viscut ua situacion sociau que non auríem imaginat. Non ei nauetat ena istòria dera umanitat. Açò se repetís de temps en temps.
Fortunata e Jacinta siguec escrita e publicada en plena pandèmia de colera que costèc 120.000 mòrts en estat espanhòl (qu’alavetz compdaue damb 11 millions d’abitants). Era pèsta desvelhe es sentiments de solidaritat e d’umanisme.
“Ei possible, responec eth doctor [Rieux a Tarrou], mès sabetz?, jo me senti mès solidari damb es vençudi que damb es sants. Non sò per eroïsme e era santetat. Çò que m’interèsse ei er òme” (Camús)
Dempús de liéger (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert ) Es Frairs Karamazov, Albert Einstein diguec: “È aprés mès de Dostoievski que non pas de quinsevolh aute pensador scientific”. Valoracions damb aguesta passion an estat hètes per diuèrsi personatges dera intellectualitat internacionau (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Freud, Nietzche, Virginia Wolf,…).
Mos trobam enfront d’ua òbra emblematica qu’analize es passions, es vertuds, es dificultats, es deficiéncies deth víuer, e dera vida, damb ua qualitat unica, segontes es critics mès qualificats. E ara tanben l’auem en aranés.
Se tracte d’ua traduccion indirècta, però damb ua ampla documentacion. En catalan era traduccion d’aguesta òbra siguec hèta en 1961 per Joan Sales, que tanben en hec ua traduccion ath castelhan, quauqui ans dempús. Era traduccion de Sales siguec tanben ua traduccion indirècta en tot partir d’ua revirada ath francés. Mès recentament, 2014, era arrehilha de Sales, editora dera madeisha empresa que publiquèc era prumèra traduccion, Club Editor, n’a encargat ua revision a Arnau Barios, especialista en literatura rusa, que n’a hèt ua polida restauracion e artenhut ua grana òbra. Aguest ei eth camin aconselhable!
Aguesta ei ua d’aqueres noveletes de Cervantes, dites exemplares, pr’amor que comportauen un ensenhament. Ei ua noveleta d’amor, però tanben pòrte includida ua elevada dòsi de recèrca de libertat jovenila, aquera que compòse un mon nau en que li tòque escuélher continuament entre eth ben e eth mau. Ei era actuacion inerenta ad aqueri personatges dera epòca qu’auien era «picaresca» coma motiu de vida, que protagonizauen en uns latzarets que transmetien desconfiança e simpatia ath madeish temps. Ère ua forma d’enfrentar-se a ua jerarquia intransigenta, qu’es mès joeni non respectauen. Es esfòrci que hè un joen, hilh de bona família, entà apropar-se a ua polida gojata, era mès polida, son eth trasfons entà produïr ua descripcion des costumes dera epòca e realizar ua prohonda descripcion dera ciutat de Toledo.
Eth títol originau dera òbra «la ilustre fregona» a auut ua endonviada adaptacion, per part d’Antòni Nogués, en tot convertir ua «fregona» en «sirventa» . Se «fregar» en aranés hè «hiregar» e Nogués a optat pera forma «lauar» (entà traduïr «fregar»), de forma fòrça corrècta, ja que «hiregar» a connotacions diferentes en aranés, ei absolutament endonviat qu’age optat per non emplegar un calc coma «era illustre hiregadora» forma qu’aurie dat un sens equivocat a mès d’un lector. E per contra en aranés corrent, possiblament, aurie estat milhor d’emplegar «serventa», però certament «sirventa» ei ua forma viua en tota Occitània e en tota Catalonha e per açò a d’èster absolutament assomibla des der aranés.
Traduïr un tèxte de començament deth sègle XVII ei complicat encara que sigue en castelhan, lengua romanica e coneishuda de toti es aranesi e catalans. Ditz Costanza «Quince años, un mes y cuatro dias ha que aguardo a quien ha de venir por ella…», lo qu’era Costança de Nogués ditz «Quinze ans, un mes e quate dies hè que demori a qui a de vier a cercar-la…»
Be the first to review “Es colors que pòrte eth vent – Pocahontas”
You must be logged in to post a review.