Damb es illustracions de Joan Escrivà e era adaptacion pedagogica de Marianna Boya Ané.
Prumèr Premi dera 13au edicion deth Prèmi Aran de Literatura, 2013, ena categoria de conde infantil.
0,00 €
Aguest aute conde que vas a liéger ara ei tanben ua istòria deth tòn temps e passe en un lòc que coneishes, de segur, fòrça ben. Ath delà, damb aguesta petita aventura vas a apréner fòrça cau- ses dera man des diuèrsi personatges que i apareishen e que te van a dar tota ua leçon de geologia.
Damb es illustracions de Joan Escrivà e era adaptacion pedagogica de Marianna Boya Ané.
Prumèr Premi dera 13au edicion deth Prèmi Aran de Literatura, 2013, ena categoria de conde infantil.
SKU: | 978-84-89940-93-2 |
---|---|
Category: | Condes |
Tags: | aranés, condes, nivèu iniciau |
book-author | |
---|---|
format |
Per toti es publicacions
Pes libres en format papèr
En lengua occitana
Tòn equipa ath tòn servici
Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
Er occitan, e concretament era nòsta varianta aranesa, ei ua lengua damb normativa pòc intuitiva, complicada d’aplicar, damb ues exigéncies que tot soent non son faciles de compréner e naturaument se cometen fautes, incoeréncies… A mès era major part deth nòste temps o ua bona part aumens, la passam en contacte damb d’autes lengües, liegem diaris en catalan e castelhan, escotam ràdios e veiguem televisions en catalan o castelhan, enes nòsti trabalhs mos relacionam, per imperatiu, en castelhan o catalan, damb es nòstes parelhes, depenent de cada un, emplegam d’autes lengües que non son er aranés, en internet emplegam castelhan, catalan, inglés… Non auem un entorn de facilitats e eth nòste accés ar occitan ei mediatizat per d’autes lengües mès potentes que dèishen mèrca enes nòstes intuïcions e mos condicionen en emplec dera lengua pròpria. Ajudem-nos toti a non cométer fautes e acornerem as cruèls que mos ataquen e que vòlen convertir era lengua en un terren d’exclusion, de classisme, d’enfrontament…
Aguest trabalh d’orientacion ortografica ei entà facilitar as emplegaires (tanben en poderíem díder «emplegadors») der aranés era forma lexica corrècta dera escritura. A seguit un procès complèt de construccion (tanben en poderíem díder «bastiment»).
Prumèr extraiguérem paraules de diuèrses òbres, des qu’anteriorament auem realizat des dera Acadèmia e tanben de d’autes òbres d’origen occitan e der extraordinari diccionari catalan-occitan de Claudi Balaguer e Patrici Pojada, aqueth diccionari que tant a contribuït ara normalizacion e ar emplec sociau dera nòsta lengua. Bèth viatge calerà reconeisher-les as dus qu’era sua aportacion a estat impagada, que les ac deuem. Hérem era relacion des paraules e demanèrem era collaboracion de Marcel Fernández, Tonho Castet e Antòni Nogués, entà reescríuer totes es paraules damb es connotacions araneses que calguesse segontes eth sòn critèri. Aquera prumèra propòsta siguec analisada e corregida per Jusèp Loís Sans. Eth resultat qu’en quedèc siguec analizat e corregit per Miquèu Segalàs. Era darrèra analisi auec ua rapida correccion e ordenacion de Jusèp Loís Sans. Des dues analisis en quedèren 370 dubtes que sigueren determinats en sies amassades collectives d’ Angelina Cases, Jèp de Montoya, Rosa M. Salgueiro, Miquèu Segalàs, Maria Elvira Riu, Lourdes España e Jusèp Loís Sans. Era rèsta auec ua correccion de Rosa M. Salgueiro e nauament de Jusèp Loís Sans e finalament era propòsta resultanta siguec objècte des darrères correccions e aprobacion ena amassada dera Seccion aranesa deth dia 26 d’octobre de 2018, dera que tanben en forme part Bernat Arrous.
Era òbra originau Die Verwandlung poderie traduïr-se per Era Metamorfòsi o per Era Transformacion Traduccion. Era forma seleccionada per Vicent Simó respon, segurament, ara influéncia dera revirada enes lengües vesies. Aguesta influéncia se reproduís, naturaument, en tota era traduccion.
La Vall d’Aran està separada políticament dels països occitans veïns des de fa segles, i en certa manera això ha estat definitiu d’ençà de la concessió als aranesos dels privilegis inclosos a Era Querimònia l’any 1313, després que aquell país gascó decidís d’adscriure’s a la Corona d’Aragó i passar a formar part del Principat de Catalunya en unes condicions certament particulars que no té cap altra zona del ter- ritori. Només algunes invasions episòdiques del Regne o de la República de França en els segles posteriors (vegeu Lladonosa, 2001) han fet que aquella vall gascona, durant alguns períodes breus, no hagi estat diferent de les altres valls occitanes veïnes des d’un punt de vista polític.
De fet, la diferència en l’adscripció estatal respecte a les zones occitanes imme- diates ha condicionat enormement la visió que els lingüistes i altres estudiosos han tingut tradicionalment de l’aranès, segurament oblidant que la Vall d’Aran, tot i de- pendre políticament de successius estats ibèrics, ha continuat mantenint unes inten- ses relacions humanes amb els territoris veïns que també parlen occità, unes relacions segurament més intenses que no pas les que també ha mantingut amb els territoris catalans immediats (que no han estat, ni de bon tros, inexistents). No oblidem que la Vall d’Aran es troba al nord de l’eix pirinenc, orientada cap a l’Atlàntic, l’oceà on va a parar el riu Garona, que viatja fins a Tolosa o Bordeus i que és precisament la columna vertebral d’aquell petit país pirinenc, al costat del qual s’arrengleren la major part de poblacions araneses. En aquest petit treball pretenem fer una breu aproximació a la dialectologia aranesa tenint en compte tot això que acabem d’assenyalar. Prescindint de prejudicis estatals i d’apriorismes. Deixant de banda visions contaminades per les adscripcions administratives, sovint sobrevalorades. La nostra intenció és de demostrar, sobretot mitjançant un catàleg de fets lingüístics, que la diversitat dialectal de l’aranès potser no es pot deslligar de les relacions —o la intensitat d’aquestes mateixes relacions— que les diferents zones de la Vall d’Aran han tingut amb els diferents països occitans veïns, i que en la geolingüística aranesa tenen un paper ca- pital les afinitats amb els parlars immediats del Comenge i del Coserans, els dos territoris gascons immediats. Com veurem, l’occità parlat en algunes poblacions de la Vall d’Aran fins i tot pot presentar més afinitats —almenys tradicionalment— amb el gascó que hi ha en localitats administrativament franceses que no pas amb el que s’usa en localitats situades a la mateixa Vall d’Aran. La frontera, la teòrica frontera definitivament instal·lada al segle xiv, ha estat realment mai un obstacle per a la co- municació entre els occitans d’un costat i de l’altre de la línia administrativa? Ha suposat una barrera per a la difusió de certes solucions fonètiques, morfosintàctiques o lexicals? Des del punt de vista lingüístic, ja veurem que la resposta és categòrica.
Aguest document qu’auetz enes mans, non ei era còpia de un aute document, non ei tanpòc era traduccion d’ua òbra Ei era adaptacion d’ua setantia de pagines der estudi mès seriós que s’a hèt der aranés, entà convertir-lo en prenormativa.
Aguest trabalh convertís a Joan Coromines en normativizador dera varietat aranesa dera lengua occitana. Er Institut d’Estudis Aranesi a profitat d’aqueres aportacions extraordinàries que mos oferís e les a encaishat en procès pròpri dera Acadèmia.
Era lengua la hèm entre toti e damb aguest trabalh apropam eth nòste «toti» actuau ath «toti» de hè cent ans, espandim era basa documentau, e hugem de decisions totalitàries.
Se Coromines escriuec eth sòn trabalh en ua grafia pròpria entar aranés, non siguec pas per ua volentat antinormativa: “Coromines havia viscut la trajectòria difícil de compleció de la llengua normativa d’una manera directa, primer a través del seu pare, que era membre de l’Institut, i després treballant al costat de Fabra. Justament col·laborà amb aquest, amarat de l’experiència catalana, per a elaborar unes normes ortogràfiques de l’aranès, dialecte gascó plaçat en territori administratiu català, basades en la tradició occitana però amb concessions a la catalana (ny i no nh, x i no ch, ll i no lh), justificable potser per no haver vist encara la llum la Gramatica occitana d’Alibert (1935) però que no s’acaba d’entendre des d’una perspectiva global occitana.
Eth 14 de gèr de 1983 es “Normes ortografiques der aranés” estèren adoptades per decrèt signat peth president dera Generalitat de Catalonha e coma tau publicades en DOG num. 312 deth 16 de març deth madeish an. Er emplec d’aguest e d’aguestes en toti es encasrtes dera vida vidanta dera nòsta societat: administracion, ensenhament e ahèrs particulars, sustot a compdar dera sua oficializacion, a determinat qu’aqueri punts dera nortmativa ortografica que balhaven lòc a quauques ambigüetats (qu’en moment deth sòn redigit e posteriora aprobacion, estèren admetudes) avessen d’èster tornats a campar e hicats ara ora d’aué.
Aguesta “gramatica” s’a hèt pensant en ensenhament dera lengua, e mès concrètament ena escòla, en tot tier en compde qu’era escòla pendent es darrèrs ans a desvolopat eth major conjunt de documentacion e era major transmission dera lengua. Era Seccion aranesa ei formada per 8 persones des quaus 7 auem ua ligason ar ensenhament. Volem facilitar eth camin as emplegaires dera lengua, as mèstres, a toti es que l’ensenhen…
Es decisions s’an pres en tot contrastar era situacion actuau der aranés, e s’a procurat de tendir cap a solucions que faciliten er emplec dera lengua, que donguen un accés coerent e simplificat.
Cau interpretar aguesta “gramatica basica” coma eth document que mèrque eth camin, qu’oriente en emplec dera lengua. Aguesta “gramatica”, ei basica, non preten èster exaustiva e açò signifique qu’en sòn trebalh deth dia a dia es creadors dera lengua, es escritors e toti es que l’empleguen trobaràn gessudes e solucions damb fondaments diuèrsi que testimonien era viuesa dera lengua. Non la volem embarrar. I an mès gessudes qu’es que proposam aciu, i an encastres diuèrsi d’emplec dera lengua que suggerissen formes diferentes. Damb era rigor pròpria dera lingüistica, damb era atencion metuda en emplec actuau der aranés, damb era consideracion sincronica e diacronica dera lengua occitana, presentam aguesta propòsta normativa que definís era varianta aranesa dera lengua occitana e demanam qu’aqueri qu’empleguen era lengua s’adapten, au mens, ara linha aciu contenguda. E s’an capacitat entà anar mès luenh,… que i vagen! E se non i van, en emplegar era lengua damb es critèris d’aguesta “gramatica basica” s’incardinaràn ena correccion der aranés.
Be the first to review “Turquesa”
You must be logged in to post a review.