Damb es illustracions de Joan Escrivà e era adaptacion pedagogica de Marianna Boya Ané.
Prumèr Premi dera 13au edicion deth Prèmi Aran de Literatura, 2013, ena categoria de conde infantil.
0,00 €
Aguest aute conde que vas a liéger ara ei tanben ua istòria deth tòn temps e passe en un lòc que coneishes, de segur, fòrça ben. Ath delà, damb aguesta petita aventura vas a apréner fòrça cau- ses dera man des diuèrsi personatges que i apareishen e que te van a dar tota ua leçon de geologia.
Damb es illustracions de Joan Escrivà e era adaptacion pedagogica de Marianna Boya Ané.
Prumèr Premi dera 13au edicion deth Prèmi Aran de Literatura, 2013, ena categoria de conde infantil.
Category: | Condes |
---|---|
Tags: | aranés, condes, nivèu iniciau |
book-author | |
---|---|
format |
Per toti es publicacions
Pes libres en format papèr
En lengua occitana
Tòn equipa ath tòn servici
A quest vocabulari bàsic d’occità per a catalans que teniu a les mans pre- senta diverses virtuts. La primera és la de ser elaborat per professio- nals, estudiosos rigorosos de la llengua occitana. Una altra virtut és que es presenta com un lèxic bàsic entre dues llengues bessones, d’una de les quals, l’occità, se’n destaca la seva varietat més personalitzada a Catalunya, l’aranès.
Sense perdre la seva particularitat ni abandonar la seva identitat, com que l’aranès pertany a la llengua occitana, quan ens hi referim hem de tenir pre- sent un model de llengua comuna que en sigui referent per a la unitat i tronc comú per a totes les varietats.
L’elecció del lèxic d’un model occità general, que han triat els experts, quedarà sotmesa a la consideració de la futura autoritat de la llengua occi- tana. Ben segur que les determinacions que aquesta autoritat adopti no fa- ran variar gaire les propostes del grup de professionals que trobareu en aquest document.
Si preneu el temps de comparar els lèxics de l’occità general i de l’occità aranès, trobareu un argument més de l’encaix de les dues varietats.
Presentam, damb gòi, un nau vocabulari terminologic, elaborat damb critèris diferents der anterior, eth dera tecnologia, que publiquèrem hè un an. S’eth Voca- bulari dera tecnologia seguie critèris de coeréncia damb tot eth territòri lingüistic occitan, s’aquiu preníem coma referéncia era denominacion a nivèu de tota Oc- citania e l’adaptàuem ara realitat aranesa, en aguest cas auem priorizat er emplec enes nòsti encastres e demoram projectar-lo ara rèsta deth territòri. Ei un procès naturau, era Val d’Aran ei un país de nhèu, qu’a emplegat era terminologia maugrat tot, en dia a dia.
Er estudi deth lexic ei essenciau ena lengua. Sense paraules non i a comunicacion verbau. Eth sòn bon usatge darà lòc a ua riquesa deth lenguatge e a ua precision lingüistica.
Eth diccionari ei era airina didactica imprescindibla en aguest procès d’ense- nhança-aprendissatge dera lengua; airina ath viatge, imprescindibla entà obtier informacion e en terren lingüistic era mès emplegada pera màger part d’aguesti usatgèrs.
Víuer en un parçan de nhèu e de montanha, a on era practica des espòrts d’iuèrn ei cada viatge mès grana e deuant era abséncia en aranés d’un diccionari damb era terminologia sus aguesta tematica, mos a portat ath besonh dera sua elaboracion.
Es espòrts d’iuèrn son quinsevolha modalitat esportiva relacionada damb era nhèu e damb eth gèu, ja sigue de forma naturau o artificiau.
Ara ora de confeccionar-lo s’an trapat ua seria de dificultats degudes principau- ment ara tematica de trabalh, ar argòt de bères modalitats vinculades a grops d’edat joena (surf de nhèu), a modalitats naues e sustot as neologismes e estrangerismes fixadi e arraïtzadi ena societat. Gessen constantament naui tèrmes, fòrça d’eri provienti der anglés que son d’usatge comun entre es aficionadi ad aguesti espòrts.
Aguest vocabulari siguec elaborat prumèrament peth TERMCAT, Centre de Terminologia dera Generalitat de Catalonha, en 2003, entath catalan e d’autes lengües (castelhan, francés, anglés). En 2009 eth vocabulari auec era introduccion des tèrmes en occitan. Eth trabalh d’adaptacion ar occitan siguec hèt per Claudi Balaguer, membre deth GLO, e aprovat peth Grop de Lingüistica Occitana (GLO), Grop assessor dera Generalitat de Catalonha en matèria de lengua occitana. Claudi Balaguer ei membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana. En aqueth moment aguest vocabulari siguec hèt damb volontat de lengua generau o estandard.
Era òbra originau Die Verwandlung poderie traduïr-se per Era Metamorfòsi o per Era Transformacion Traduccion. Era forma seleccionada per Vicent Simó respon, segurament, ara influéncia dera revirada enes lengües vesies. Aguesta influéncia se reproduís, naturaument, en tota era traduccion.
Aguest vocabulari siguec hèt per Mossen Condò Sambeat e publicat en 1915 en Butlletí de Dialectologia Catalana, der Institut d’Estudis Catalans.
Jusèp Condò, qu’atau ei coma signe eth vocabulari, ei ena memòria de toti es aranesi, coma er emblèma dera persona qu’empleguèc eth bon e autentic aranés en tot que liderèc un renaishement literari, un patriòta, com la nomente Miquèu de Camelat. Condò apareish coma un sabent damb qualitats fonamentades ena inspiracion. Condò ère, tanben, un bon coneishedor deth catalan, talament coma ac testimonie en aguesta madeisha òbra.
Condò publiquèc eth sòn vocabulari damb ua grafia fonetica, definida pera direccion deth Butlletí de Dialectologia Catalana. Ei ua grafia qu’a viatges presente incerteses. Non ei era grafia qu’emplegaue Jusèp Condò abituaument. Mossen Condò, que s’apropèc dera grafia classica, d’aquera qu’ara emplegam nosati, empleguèc, totun, era grafia mercada pera Scolo deras Pireneos de caractèr felibrenc. En tot considerar qu’actuaument era normativa ortografica der aranés ei fòrça definida e coneishuda, presentam aguest vocabulari en grafia normativa, entà ua major comprenença de toti e entà ua mès facila adaptacion ara norma, s’atau ac consideram. Per aguesta rason en quauques transcripcions auem ahijut quauqua letra muda que forme part dera normativa nòsta.
Aguest document non ei un manuau dera conjugason verbau aranesa. Entad açò s’an conjugat es modèls de vèrbs regulars e es mès significatius des irregulars.
Es nòms que designes es lòcs d’un territòri an ua foncion tecnica e culturau ath madesih temps. Tecnica perqué les referéncien geograficament, e culturau perqué veïculen ifnromacion sus era cultura, era lengua o es costums d’aqueri que les meteren eth nòm. En aguest sens, era toponímia aranesa ei un patrimòni collectiu que cau sauvagardar com a par der auviatge lingüistic e culturau dera Val d’Aran.
Indicar era orientacion fonetica des paraules basiques ei en procès de fixacion dera lengua.
Deuant dera reflexion de “coma se ditz?”, “coma cau díder?” presentam ua relacion des formes fondamentaus, basada ena realizacion majoritària dera actualitat aranesa. Non exposam coma calerie díder, manifestam surtot “se que se ditz”, e deuant des vacillacions admetem duplicitats o prenem posicions. Es duplicitats responen a posicionaments ben socializats.
Aciu auetz er inventari fonetic basic der aranés. Era realizacion fonetica que hè cada emplegaire dera lengua, era combinason des paraules damb es autes pòt transformar eth resultat per efècte des diuèrses adequacions. Era adaptacion en cada dialècte aranés ara orientacion que hèm ei objècte de d’autes consideracions. Non volem unificar ua soleta forma fonetica. Era diversitat non confon, enriquís. Auem considerat sonque el estandard der aranés, eth referent, aqueth qu’ei convenient de transméter as que hèn un accés nau ara lengua, mès totes es realizacions que responen a un procés evolutiu e a ua socializacion adequada son corrèctes. Auem prés [my’zika] (musica) coma referéncia, mès non consideram que [‘myzika], forma molt emplegada, sigue incorrècta ne inadequada. Auem transcrit, [a’ðiw] (adiu), [‘riw] (riu), [a’kiw] (aquiu) e [‘diw] (Diu), [‘biw] (viu), [‘biwe](víuer) tot e que creiguem qu’era forma mès divolgada non hè guaires ans ère [a’ðiew], [‘riew], [a’kiew], [‘diew], [‘biew] e [‘biewe] qu’encara son viues en parlar de fòrça gent, mès qu’es transformacions des darrèrs tempsi mos an cambiat. Non consideraríem incorrècte eth recuperar aguestes formes mès genuïnes. Des dera Acadèmia consideram que cèrtes formes estenudes per tota Occitània coma [‘diew], e que responen as madeishes formes medievaus e que s’emplegauen majoritariament en Aran, non hè massa ans, aurien d’èster recuperades.
Select at least 2 products
to compare
Be the first to review “Turquesa”
You must be logged in to post a review.