0,00 €
Ua auta novela exemplar de Cervantes, qu’ath delà d’ara poderam gaudir en occitan. Son molti es critics qu’an volut veir un parallelisme entre eth Licenciat Tomàs Rodaja, principal personatge dera òbra, e eth Quijòt, subertot pes conflictes, entre er individu e era societat, que se transmeten enes dues òbres.
Nogués non a traduït eth nòm de Vidriera. L’a deishat en castelhan. Traduïr aguest nòm ei un d’aqueri debats en que trobaram adèptes per toti es costats. Aurie podut díder “Eth licenciat Veirièra” o “eth licenciat Veirina” o “eth licenciat de veire” o… Eth traductor Nogués a optat per mantier eth nòm der originau, tot respectant eth personatge. Non ei cap ua vision aislada: en francés a estat traduïda en diuèrses ocasions coma “Le licencié Vidriera“, tot e qu’en anglés l’auem trobada coma ” The Lawyer of Glass” que ven a èster “er abocat de veire”. Es posicions son des dus costats
Dempús de liéger (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert ) Es Frairs Karamazov, Albert Einstein diguec: “È aprés mès de Dostoievski que non pas de quinsevolh aute pensador scientific”. Valoracions damb aguesta passion an estat hètes per diuèrsi personatges dera intellectualitat internacionau (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Freud, Nietzche, Virginia Wolf,…).
Mos trobam enfront d’ua òbra emblematica qu’analize es passions, es vertuds, es dificultats, es deficiéncies deth víuer, e dera vida, damb ua qualitat unica, segontes es critics mès qualificats. E ara tanben l’auem en aranés.
Se tracte d’ua traduccion indirècta, però damb ua ampla documentacion. En catalan era traduccion d’aguesta òbra siguec hèta en 1961 per Joan Sales, que tanben en hec ua traduccion ath castelhan, quauqui ans dempús. Era traduccion de Sales siguec tanben ua traduccion indirècta en tot partir d’ua revirada ath francés. Mès recentament, 2014, era arrehilha de Sales, editora dera madeisha empresa que publiquèc era prumèra traduccion, Club Editor, n’a encargat ua revision a Arnau Barios, especialista en literatura rusa, que n’a hèt ua polida restauracion e artenhut ua grana òbra. Aguest ei eth camin aconselhable!
Une fantaisie du docteur Ox ei eth darrèr des onze tèxtes publi- cadi per Verne en Musée des Familles, entre març e mai de 1872. Cau auer en compde qu’eth prumèr des tèxtes publicadi en Mu- sée siguec en 1851, ben abans de Cinq semaines en ballon, eth sòn prumèr viatge extraordinari, e ei Doctor Ox —vint-e-un ans mès tard— que barre eth cicle deth Musée. Eth conde se mòstre coma ua pèça clau entre es condes vernians, en èster ua istòria plea d’umor e satira, que transcor enes Flandes occidentaus (era Belgica actuau), en Quiquendone, ua vila imaginària, en un ambient de societat a on viuen en pacifica comunion, que mos hè a veir bones costums e ospitalitat enquiath dia que… quauquarren inesperat ven a pertur- bar era calma. Pierre-André Touttain pense que «maugrat era sua forma brèu e era relativa debilitat des situacions dramatiques e es personatges, eth conde constituís un des exemples mès perfèctes —encara que sosterranh— der anarquisme literari de Jules Verne. Ua prumèra lectura mos dèishe entreveir eth gust evident der autor pes jòcs de paraules e d’autes variacions onomastiques divertissen- tes: er esperit gallés (dera Gàllia) e eth gust pera grana farsa.
Doctor Ox a estat, probablament, un des condes vernians que mès repercusion mediatica a agut, damb aumens tres adaptacions radiofoniques, nau adaptacions dramatiques, cinc publicacions en format d’istorietes, ua vintea d’estudis d’investigacion, dues pellicules, cinc tèmes musicaus (quauqu’uns de perfil fòrça expe- rimentau), ua opera (firmada per Philippe Gille e Arnold Mortier, damb musica de Jacques Offenbach) e era sua version espanhòla e alemanda, un poèma sinfonic, poesies inspirades en roman, cinc òbres derivades, ua edicion insolita hèta en Estats Units impresa en format verticau, ua auta edicion rara de sonque sèt exemplars e compde ath delà damb traduccions en aleman, anglés, catalan, croata, danés, espa-nhòla, ebrèu, ongrés, italian, japonés, olandés, norvegian, polac, portugués, rus, sèrbi, suedés, chèc, turc, e tanben ua version en gujarati (ua lengua hindó).
Aguesta ei ua des comèdies de Shakespeare, que tot e que semble èster que siguec escrita en dues setmanes per un encargue dera reina Elizabeth, qu’a gaudit de mès fama, de mès representacions, de major fortuna. Era argumentacion d’un òme que preten conquistar a ua hemna qu’acabe produïnt ua burla, e ath que li foten dures patacades ei tot soent repetida en teatre dera edat mieja e eth madeish Shakespeare auie representat arguments semblants ena sua companhia teatrau.
Falsftaff, personatge, qu’ apareish en d’autes òbres de Shakespeare, ei gròs, cobard, vanitós, motiu de burles, beuedor, bavard, sense abiletats… ei eth protagonista d’aguesta òbra de teatre, hèta damb finalitat de diversion, d’arrir d’un personatge ridicul, damb actituds d’ignorant, de pòca valor… qu’a estat comparat peth madeish Shakespeare ath Sancho Panza de Cervantes.
Ua comaire ei ua hemna que participe en ues batialhes acompanhant ath mainatge batiat, però a pres eth sentit de hemna licenciosa, alègra e tanben charraira e saberuda. Er originau escrit en 1600 a gaudit de diuèrses traduccions, entara literatura e entara representacion teatrau. En cada traduccion era adaptacion deth títol a estat un element de particularizacion, de personalitat…
Eth títol dera òbra s’aurie podut traduïr damb un simple «Es alègres maridades de Windsor». Aguest títol aurie coincidit mès damb er argument dera òbra, ena que dues maridades son objècte des intents d’aprofitar-se’n deth ridicul Falsftaff. Un títol, er originau deth quau The Merry Wives of Windsor, qu’aurie podut préner d’autes formes, coma «Es alègres hemnes de Windsor», «Es alègres esposes de Windsor»… Guardem coma en francés a rebut diuèrses traduccions: Les Joyeuses Commères de Windsor, Les Gaillardes Épouses de Windsor, Les Joyeuses Épouses de Windsor , Les Joyeuses Bourgeoises de Windsor… I an auut diuèrses traduccions ath catalan e ath castelhan e diuèrses inspiracions en teatre, d’aguesta òbra, qu’an pres coma títol mès coerent «Les alegres casades de Windsor» o « Las alegres casadas de Windsor».
Es hemnes maridades dera òbra vòlen dar ua leçon ath praube Falstaff. En ua ocasion acabèc ena cistalha dera ròba lorda tirat en Tamesis: «È viscut tanti ans entà que m’amien laguens d’un tistèr coma un molon de lorderes e entà èster lançat en Tamesis?». En ua auta disfraçat de hemna, Falstaff recep ua grana paliça e patacades importantes. En ua darrèra ataca ei assautat per ua grana quantitat de personatges estranhs e meravilhosi en bòsc de Windsor.
Eth mot comaire entà designar ua hemna bavarda ei viu en occitan. La recuélhen diuèrsi autors (Cantalausa, Laus…). Dilhèu en aranés aurie èstat mès regular d’emplegar «comair», qu’ei ua paraula documentada ena Val d’Aran : «Que m’an cridat tà comair» le ditz era vop ar os ena Vop de Les, de Jèp de Montoya. Er hèt que Nogués age emplegat «comaire» sonque testimonie era viuesa deth mot en occitan e era preséncia continua d’aquera «e» qu’actue coma de sosten, d’ajuda, de supòrt ara prononciacion, que se hè presenta en multiples paraules e qu’a estat un des problèmes de debat mès reiterat enes cercles de discussion lingüistica der occitan des darrèrs ans.
Era òbra a estat objècte, tanben, de fòrça traduccions ath catalan (Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Salvador Oliva…) e mès encara ath castelhan. Ara, tanben, la podem gaudir en occitan.
«Falsftaff: Que i anè, tau coma me vedetz, senhor Brook, hèt un praube vielh, e en tornè hèt ua prauba vielha; eth marit, eth belitre de Ford, qu’a en còs eth mès prodigiós, eth mès estrafalari diable dera gelosia que jamès s’age calat a governar, senhor Brook, estrafalaris d’aguesta sòrta. Vos cau saber que m’a crudèument pataquejat jos era mia aparença de mairia.»
Era Querimònia cònste de vint-e-dus capítols. Es prumèrs hén referéncia a qu’es aranesi auràn es sues tèrres, vilhes, casa e arbes frutèrs, atau coma aigües franqueses tà pescar, bastir, mòles, ressècs, batans e adaiguar. Auràn bòsqui e seuves liures tà talhar husta e lenha tàs sues cases, ath sòn us e convenença. Poderàn caçar enes bòsqui e poderàn portar a pèisher es sòns tropèths, e tanben dalhar èrba entar iuèrn.
D’auti capítols hèn referéncia as drets comunaus; ara armada deth rei, as delictes e penes; as notaris e ath salari des jutges, entre d’auti.
Aguest document, qu’a hèt 700 ans, ei era pèira en qué se bastís tot eth hèt diferenciau dera Val d’Aran e en tot reivindicar-lo per part des aranesi, enes tempsi de democràcia, a estat era basa a on, de forma filosofia e reiau, s’arraïtzen es naues leis que dan cartes de natura ra nòsta forma singulara e pròpria d’èster, de comportar-mos e de manifestar-mos.
Òbra mèstra, que costèc un desgust ath sòn autor, peth realisme des scènes sexuaus e era justificacion der adultèri. Er esperit conservador dera epòca hec que le portèssen a judici pera baisha morau que s’i predique. Er autor auec de justificar deuant deth jutge qu’auie escrit era òbra entà denonciar aguestes actituds qu’eth tanpòc justificaue. Era òbra ei en un d’aqueri passi deth creishement des libertats.
Ara podem liéger Madame Bovary en aranés, podem apropar-mos des critiques ara burgesia, ara descripcion dera societat dera epòca e subertot dera sensualitat, des sonis, dera voluptuositat, deth desir… ena lengua nòsta. Mos permet veir eth mon de Flaubert des dera Val d’Aran. A calut demorar mès de cent ans. Ara ja i é.
Nogués s’especialize en personatges femenins, Anna Karenina, era Gitaneta, Fortunata e Jacinta e ara Madame Bovary. Damb aguesta òbra s’apròpe ath tractament deth desir, dera sensualitat, dera passion… d’un realisme que quauqui autors an volut comparar damb Flamenca era novèla medievau qu’a estat motiu de tantes inspiracions tant trascendentes. En Flamenca era lectura ara qu’ei dedicada era sua protagonista la portarà a crear-se un mon pròpi que generarà illusions e sonis qu’orientaràn eth sòn comportament… talament coma en Madame Bovary, o talament coma en Quijòte de Cervantes, ath qu’era lectura la portarà a enlhoquir. Emma, Madame Bovary, vò èster lo que imagine a trauès des sues lectures; açò la portarà a actuacions extremes en comportament dera epòca.
Ena traduccion de Lluís Maria Todo, ua des dues traduccions ath catalan mès divulgades (era auta ei de Ramon Xuriguera): «Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; tenia aquella bellesa indefinible que resulta de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit, i que no és sinó l’harmonia del temperament amb les circumstàncies. Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves, igual que les flors en un femer sota la pluja, els vents i el sol, l’havien desenvolupada de mica en mica, i per fi s’expandia en la plenitud de la seva naturalesa. Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses, on la pupil·la es perdia, mentre una forta alenada li eixamplava el nas fi, i li aixecava la comissura carnosa dels llavis, que a la llum es veien ombrejats per una mica de borrissol negre.»
Be the first to review “Un mon tot nau – Aladdin”
You must be logged in to post a review.