• Romèu e Julieta

    Romèu e Julieta ei ua istòria d’amor e de desgràcia, modèl des passions joveniles qu’acaben mau; ei ua tragèdia. Ei escrita en vèrs, damb diferentes metriques en foncion des personatges, e en ues epòques fòrça luenhanes, a on existie un lenguatge qu’a evolucionat fòrça. Era revirada de Nogués ei ua adaptacion en pròsa.

    Nogués hè era revirada a compdar dera traduccion de Marcelino Menendez Pelayo; Abans d’escuélher aguesta n’a examinat dues autes entà seleccionar era que li semblaue mès adequada. «Ena òbra originau, er autor, tie soent jòcs de paraules, que non se pòden revirar ath castelhan pr’amor que sonque an sentit en anglés, e aquerò hè qu’es traductors òpten, o ben, per revirar eth tèxt ath pè dera lètra, e alavetz aguest tèxt a viatges non se compren, o sautar-se aguesti paragrafs, e alavetz, a viatges, i pòt auer bèth contengut posterior que non se compren pr’amor que hè referéncia ad aquerò suprimit. A tot darrèr, me semble qu’era revirada de Menendez Pelayo ei era que s’adapte milhor ar esperit dera òbra de Shakespeare» (Antòni Nogues, Gèr de 2019)

    0,00 
  • Era Odissèa

    Aguesta ei era òbra d’un originau mès antic. Siguec escrita en sègle IX abans de crist. Era odissea en lenguatge nòste, e enes autes lengües romaniques, da significat a un viatge plen de aventures. Abans d’escriuer-se existic fòrça ans ena tradicion orau. Era traduccion de Nogués l’a hèta a compdar d’ua òbra intermieja; dificilament podie hèr era traduccion des der originau! S’an hèt centenars de traduccions de Era Odissea. Nogués a trabalhat eth tèxte a compdar dera òbra en castelhan de Luís Segalá Estalella (1910). En castelhan es traduccions s’an multiplicat. Era prumèra ei de 1550 (Gonzalo Pérez).

    Era traduccion occitana mès emblematica a estat era que hec Robert Lafont en ua publicacion que se nomentèc «Lo viatge grand de l’Ulisses d’Ítaca» (en realitat correspon a ua tresau part de tota Era Odissea). Robèrt Lafont auie boni coneishements de grèc e extraordinaris coneishements d’occitan, de catalan e de literatura en generau. Era traduccion de Lafont ei en vèrs e ei sense dubte era referéncia mès destacada dera òbra d’Omèr en lengua occitana. Anteriorament auem coneishença d’ua traduccion ar occitan, ena varianta provençala e en grafia felibrenca, L’Oudissèio, publicada en 1907. Eth sòn autor Charles Rieu acompanhe era traduccion ath provençau damb ua traduccion ath francés.

    Era òbra originau cònste de mès de 12000 vèrsi distribuïts en 24 cants. Lafont traduïc 3300 vèrsi; ua quatau part. Respècte dera sua traduccion Lafont comente que non ei ua òbra academica, non ei ua traduccion coma pòden èster es que s’an hèt ath francés, ei ua òbra escrita en un lenguatge de marinèrs, provençau, dera mar…

    Era traduccion ar aranés, de Nogués, ei en pròsa. En catalan s’an hèt diuèrses traduccions, bères ues en vèrs coma era de Carles Riba en 1919 e en 1948, e era novèla narrativa de Joan Francesc Mira en 2011. Es traduccions de Riba an estat catalogades de granes traduccions d’òbres de referéncia. D’autes versions en pròsa catalana an estat era de Joan Alberich en 1998 e diuèrses adaptacions joveniles. Resulte mès simpla e comprenedora era version en pròsa. Es vèrsi son trabalhats e de comprension complicada.

    0,00 
  • Era illustra sirventa

    Aguesta ei ua d’aqueres noveletes de Cervantes, dites exemplares, pr’amor que comportauen un ensenhament. Ei ua noveleta d’amor, però tanben pòrte includida ua elevada dòsi de recèrca de libertat jovenila, aquera que compòse un mon nau en que li tòque escuélher continuament entre eth ben e eth mau. Ei era actuacion inerenta ad aqueri personatges dera epòca qu’auien era «picaresca» coma motiu de vida, que protagonizauen en uns latzarets que transmetien desconfiança e simpatia ath madeish temps. Ère ua forma d’enfrentar-se a ua jerarquia intransigenta, qu’es mès joeni non respectauen. Es esfòrci que hè un joen, hilh de bona família, entà apropar-se a ua polida gojata, era mès polida, son eth trasfons entà produïr ua descripcion des costumes dera epòca e realizar ua prohonda descripcion dera ciutat de Toledo.

    Eth títol originau dera òbra «la ilustre fregona» a auut ua endonviada adaptacion, per part d’Antòni Nogués, en tot convertir ua «fregona» en «sirventa» . Se «fregar» en aranés hè «hiregar» e Nogués a optat pera forma «lauar» (entà traduïr «fregar»), de forma fòrça corrècta, ja que «hiregar» a connotacions diferentes en aranés, ei absolutament endonviat qu’age optat per non emplegar un calc coma «era illustre hiregadora» forma qu’aurie dat un sens equivocat a mès d’un lector. E per contra en aranés corrent, possiblament, aurie estat milhor d’emplegar «serventa», però certament «sirventa» ei ua forma viua en tota Occitània e en tota Catalonha e per açò a d’èster absolutament assomibla des der aranés.

    Traduïr un tèxte de començament deth sègle XVII ei complicat encara que sigue en castelhan, lengua romanica e coneishuda de toti es aranesi e catalans. Ditz Costanza «Quince años, un mes y cuatro dias ha que aguardo a quien ha de venir por ella…», lo qu’era Costança de Nogués ditz «Quinze ans, un mes e quate dies hè que demori a qui a de vier a cercar-la…»

    0,00 
  • Es Alègres Comaires de Windsor

    Aguesta ei ua des comèdies de Shakespeare, que tot e que semble èster que siguec escrita en dues setmanes per un encargue dera reina Elizabeth, qu’a gaudit de mès fama, de mès representacions, de major fortuna. Era argumentacion d’un òme que preten conquistar a ua hemna qu’acabe produïnt ua burla, e ath que li foten dures patacades ei tot soent repetida en teatre dera edat mieja e eth madeish Shakespeare auie representat arguments semblants ena sua companhia teatrau.

    Falsftaff, personatge, qu’ apareish en d’autes òbres de Shakespeare, ei gròs, cobard, vanitós, motiu de burles, beuedor, bavard, sense abiletats… ei eth protagonista d’aguesta òbra de teatre, hèta damb finalitat de diversion, d’arrir d’un personatge ridicul, damb actituds d’ignorant, de pòca valor… qu’a estat comparat peth madeish Shakespeare ath Sancho Panza de Cervantes.

    Ua comaire ei ua hemna que participe en ues batialhes acompanhant ath mainatge batiat, però a pres eth sentit de hemna licenciosa, alègra e tanben charraira e saberuda. Er originau escrit en 1600 a gaudit de diuèrses traduccions, entara literatura e entara representacion teatrau. En cada traduccion era adaptacion deth títol a estat un element de particularizacion, de personalitat…

    Eth títol dera òbra s’aurie podut traduïr damb un simple «Es alègres maridades de Windsor». Aguest títol aurie coincidit mès damb er argument dera òbra, ena que dues maridades son objècte des intents d’aprofitar-se’n deth ridicul Falsftaff. Un títol, er originau deth quau The Merry Wives of Windsor, qu’aurie podut préner d’autes formes, coma «Es alègres hemnes de Windsor», «Es alègres esposes de Windsor»… Guardem coma en francés a rebut diuèrses traduccions: Les Joyeuses Commères de Windsor, Les Gaillardes Épouses de Windsor, Les Joyeuses Épouses de Windsor , Les Joyeuses Bourgeoises de Windsor… I an auut diuèrses traduccions ath catalan e ath castelhan e diuèrses inspiracions en teatre, d’aguesta òbra, qu’an pres coma títol mès coerent «Les alegres casades de Windsor» o « Las alegres casadas de Windsor».

    Es hemnes maridades dera òbra vòlen dar ua leçon ath praube Falstaff. En ua ocasion acabèc ena cistalha dera ròba lorda tirat en Tamesis: «È viscut tanti ans entà que m’amien laguens d’un tistèr coma un molon de lorderes e entà èster lançat en Tamesis?». En ua auta disfraçat de hemna, Falstaff recep ua grana paliça e patacades importantes. En ua darrèra ataca ei assautat per ua grana quantitat de personatges estranhs e meravilhosi en bòsc de Windsor.
    Eth mot comaire entà designar ua hemna bavarda ei viu en occitan. La recuélhen diuèrsi autors (Cantalausa, Laus…). Dilhèu en aranés aurie èstat mès regular d’emplegar «comair», qu’ei ua paraula documentada ena Val d’Aran : «Que m’an cridat tà comair» le ditz era vop ar os ena Vop de Les, de Jèp de Montoya. Er hèt que Nogués age emplegat «comaire» sonque testimonie era viuesa deth mot en occitan e era preséncia continua d’aquera «e» qu’actue coma de sosten, d’ajuda, de supòrt ara prononciacion, que se hè presenta en multiples paraules e qu’a estat un des problèmes de debat mès reiterat enes cercles de discussion lingüistica der occitan des darrèrs ans.

    Era òbra a estat objècte, tanben, de fòrça traduccions ath catalan (Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Salvador Oliva…) e mès encara ath castelhan. Ara, tanben, la podem gaudir en occitan.

    «Falsftaff: Que i anè, tau coma me vedetz, senhor Brook, hèt un praube vielh, e en tornè hèt ua prauba vielha; eth marit, eth belitre de Ford, qu’a en còs eth mès prodigiós, eth mès estrafalari diable dera gelosia que jamès s’age calat a governar, senhor Brook, estrafalaris d’aguesta sòrta. Vos cau saber que m’a crudèument pataquejat jos era mia aparença de mairia.»

    0,00 
  • Crim e Castig

    Crim e castig se passege per diuèrsi escenaris dera Russia deth sègle XIX. Açò matisarà registres lingüistics diferents, vulgarismes, accents estrangèrs…, que Dostoievski vincularà a ues formes determinades de reflexion e d’apregondiment.

    Dostoievski ère un escritor que non respectaue era disciplina lingüistica, antinormista, escriuie ath sòn aire, sense limitacions… però es sòns escrits an estat adaptats pes correctors e tratadistes literaris. Però Dostoievski escriuie mau a coonsciéncia, damb volontat transgressora, damb era ides de transméter ua vision e ua ideologia determinada. Aguesta actitud non s’a podut transméter. Enes traduccions a estat impossible, però enes edicions russes dera òbra a estat reformulat, corregit… Ara ei impossible de trobar eth Dostoievski original.

    Es dilèmes moraus que mos apòrte Dostoievski, era reflexion filosofica e dera psicologia, ei d’ua pregondor tant considerabla qu’es sues òbres an de catalogar-se en terren dera filosofia (era mòrt de Dieu, es superòmes, es contrarietats des esclaus…). Nietzsche afirmaue que sonque Dostoievski li auie ensenhat bèra causa sus era psicologia umana.

    Es exigéncies de correccion dera societat actuau, mos obliguen a presentar es trabalhs sense fautes, immaculats, damb respècte absolut ath podèr normatiu… e alavetz… podem èster segurs de quin ei eth vertadèr Dostoievski? Ei mès Dostoievski ua òbra actuau escrita en rus, damb un pialèr d’adaptacions lexiques, sintactiques e normatives, o ei mès Dostoievski era òbra d’Andreu Nin? Ei mès Dostoievski era traduccion de Cabal o era de Nogués?

    Crim e castig ei era novèlla mès liejuda enes presons russes. En fin… «…que qui desfise as òmes e les mensprède conquiste eth sòn respècte e arribe a èster eth sòn legislador.»

    0,00 
  • Es aventures de Tom Sawyer

    Mark Twain ère american. Segontes Hemingway, Twain creèc era literatura americana dera modernitat: “Tota era literatura americana modèrna proven d’un libre de Mark Twain anomenat Aventures de Huckleberry Finn”. Aguest personatge ja apareish enes Aventures de Tom Sawyer.

    Era prumèra presentacion de Tom Sawyer en aranés ei der an 1989, aquera epòca ena que se començauen a difóner escrits en aranés normalizat. Correspon a un comic dera colleccion Ciemen Books, en aqueth tipe de diboishi ideat per Jòrdi Nabau. Eth traductor d’aquera obreta ère Frederic Vergés. Son un quizenat de planes plees de dibosihi adaptades per E.Sotillos. Era òbra se nomentèc “Tom Sawyer”. Non se pòt comparar damb es produccions darrères; era quantitat der escrit ei minim, insignificant, en relacion damb es òbres que vieràn dempús. E en temps era segona òbra traduïda ei era qu’auetz enes mans, que siguec produïda en 2014 per Antòni Nogués e que ja correspon ara òbra sancera. Però aguesta òbra a quedat sies ans en calaish dera demora, entò ara que gés ara lum. Entretant en 2016 era Editoriau Teide publiquèc ua adaptacion dera òbra, entà estudiants, laguens dera colleccion Bibliotèca escolara, en ua traduccion hèta per Manuela Ané. Era òbra, ara òc, se titule “Es aventures de Tom Sawyer”, conforme ar originau. Se tracte d’un trabalh dirigit as escòles. Era comparacion damb era traduccion dera òbra originau, que presente Nogués non ei massa possibla. Son dus productes diferents dera madeisha òbra. Comparar-les aurie un tòc d’atreviment.

    Era òbra emplegue tot soent eth lenguatge pròpi des mainatges dera epòca, que viuen en circonstàncies de misèria, de dificultat, entorats d’esclaus, de veudes pietadoses, de escòles que non atrèn, d’un riu plen d’aventures imaginatives, de humadors, de borrachos (o embriacs), d’estafadors… un mon d’incerteses, ath torn deth quau es mainatges protagonistes, intelligents, imaginatius, creen fantasies e imaginen un mon parallèl, e entad açò se sauten es leis, era normativa sociau… e son conduïts pera volontat d’arténher un mon ideau, damb ua auta libertat, damb mès justícia. Eth libre auec èxit laguens dera literatura realista. S’a valorat positivament era qualitat dera descripcion d’un tipe de mainatges dera epòca, mainatges qu’èren reals e que viueren ua societat ipocrita que quede ben descrita per Twain e qu’ara Nogués a trasladat ar aranés.

    0,00 
  • Eth Buscon

    A trauès des aventutres d’un praube cercavides, Quevedo reflèxe aspèctes desta- cables dera societat espanhòla, ena que se’n destaque era ipocresia, era mentira, er enganh, era eretjia, eth delicte… Quevedo ac denoncie damb sarcasme e damb un gran pessimisme, ja que considère qu’ei era madeisha societat que traicione es valors tradicionaus, en tot quèir en situacions caotiques e de corrupcion.

    Non aurie gaudit Quevedo de veir aguesta traduccion. Non a manifestacions sus es occitans, e mens sus es aranesi, però manifèste en aguesta òbra quauque sentiment negatiu respècte des catalans e era istòria la responsabilize d’ua frasa abans de morir: “Son los catalanes aborto monstruoso de la política.”

    Lo prumèr que mos cride era atencion ei que Nogués a mantengut eth nòm dera òbra en castelhan transformat sonque pera simpla traduccion der article. “Buscar” castelhan ei “cercar” en aranés e bèth un aurie traduït era òbra per “eth Cercon” o “eth “Cercador”. Era eleccion non deu d’auer estat facila. Era reflexion se hè extensiva ara virada deth nòm der autor “Francisco Quevedo”, deth qu’aurie podut benben traduïr au mens eth nòm en “Francesc” e mantier eth cognòm original. Ei complicada era decision. Un excès de purisme poderie provocar resultats que hessen irreconeishibla era òbra. Alavetz eth servici dera traduccion harie ua dolenta aportacion ara lengua. Quinsevolh pòt arreconéisher “Eth Buscon”, però “Eth Cercador” provocarie reaccions non massa desirables. Er autor dera òbra a trascendit epòques e lengües, eth sòn nòm ei pròpi ena sua totalitat; ua petita transformacion deth madeish mos harie demanar se se tracte deth madeish personatge. Eth problèma dera traduccion des nòms pròpis se presente en totes es traduccions. Eth critèri mès acceptat ei que cau mantier eth nòm originau e que sonque cau traduïr quan ena lengua d’arribada a ua tradicion en emplec dera forma traduïda. Ara ben, era tradicion en nòm traduït deuec de començár en bèth moment en que se trinquèc era forma anteriora. Pensatz ena forma deth toponim Vielha. Quan a finaus des ans 70 se comencèc a emplegar era forma damb “lh” non i auie cap de tradicion en emplec dera madeisha. Damb eth temps era tradicion s’a consolidat ena forma actuau. Era socializacion d’ua forma naua convertís en normau aquerò qu’anteriorament ère estranh, raro…

    0,00 
  • Madame Bovary

    Òbra mèstra, que costèc un desgust ath sòn autor, peth realisme des scènes sexuaus e era justificacion der adultèri. Er esperit conservador dera epòca hec que le portèssen a judici pera baisha morau que s’i predique. Er autor auec de justificar deuant deth jutge qu’auie escrit era òbra entà denonciar aguestes actituds qu’eth tanpòc justificaue. Era òbra ei en un d’aqueri passi deth creishement des libertats.

    Ara podem liéger Madame Bovary en aranés, podem apropar-mos des critiques ara burgesia, ara descripcion dera societat dera epòca e subertot dera sensualitat, des sonis, dera voluptuositat, deth desir… ena lengua nòsta. Mos permet veir eth mon de Flaubert des dera Val d’Aran. A calut demorar mès de cent ans. Ara ja i é.

    Nogués s’especialize en personatges femenins, Anna Karenina, era Gitaneta, Fortunata e Jacinta e ara Madame Bovary. Damb aguesta òbra s’apròpe ath tractament deth desir, dera sensualitat, dera passion… d’un realisme que quauqui autors an volut comparar damb Flamenca era novèla medievau qu’a estat motiu de tantes inspiracions tant trascendentes. En Flamenca era lectura ara qu’ei dedicada era sua protagonista la portarà a crear-se un mon pròpi que generarà illusions e sonis qu’orientaràn eth sòn comportament… talament coma en Madame Bovary, o talament coma en Quijòte de Cervantes, ath qu’era lectura la portarà a enlhoquir. Emma, Madame Bovary, vò èster lo que imagine a trauès des sues lectures; açò la portarà a actuacions extremes en comportament dera epòca.

    Ena traduccion de Lluís Maria Todo, ua des dues traduccions ath catalan mès divulgades (era auta ei de Ramon Xuriguera): «Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; tenia aquella bellesa indefinible que resulta de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit, i que no és sinó l’harmonia del temperament amb les circumstàncies. Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves, igual que les flors en un femer sota la pluja, els vents i el sol, l’havien desenvolupada de mica en mica, i per fi s’expandia en la plenitud de la seva naturalesa. Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses, on la pupil·la es perdia, mentre una forta alenada li eixamplava el nas fi, i li aixecava la comissura carnosa dels llavis, que a la llum es veien ombrejats per una mica de borrissol negre.»

    0,00 
  • Fortunata e Jacinta

    Cau destacar qu’aguesta traduccion presente dues circonstàncies que non podem obviar. A estat realizada e publicada en centenari dera mòrt de Benito Pérez Galdós. Ei ua participacion-omenatge de reconeishement ath gran trabalh d’aguest autor. Aguesta ei era prumèra òbra de Galdòs traduïda ar aranés. Non en coneishem cap que s’age traduït a cap auta varianta der occitan. Aguesta traduccion a Galdòs, segurament, non li darie satisfaccion. Aurie trobat ben d’èster traduït a lengües mès potentes, però a ua lengua com er occitan li aurie semblat sense importància. En 1884 escriuie a Narcís Oller e li diguie: “Es tontísimo que usted escriba en Catalán. Ya se irán ustedes curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa”. Podem imaginar quina impression aurie d’èster traduït ar aranés. Narcís Oller li contestèc ““No amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en -ismo que pueda inventarse algún vecino de la corte… es algo muy superior, mucho más invencible que el pueril afán de mostrar al orbe mis preferencias por Cataluña.”. Galdós en un article de “La Prensa” de Buenos Aires diguec: «Oller escribe sus novelas en catalán, privando así a la mayor parte de los españoles del placer de leerlas. El catalán es más difícil de lo que parece a primera vista, seduce poco y no es de esas lenguas que se pegan».
    E… calie au mens referir aguest aspècte lamentable (“galdós” en catalan) dera consideracion de Galdòs ja qu’ei un des mès grani escritors en lengua castelhana.

    Era dusau causa que cau considerar abans d’entrar ena valoracion dirècta dera traduccion dera òbra ei era epòca ena que mos trobam. Non podem seguir hènt literatura coma se non passèsse arren. En moment de publicacion d’aguesta traduccion mos trobam en un procès de luta globau pera pandèmia dera COVID-19. S’an tancat es escòles, s’an barrat negòcis, s’a proibit gésser en carrèr, s’an collapsat (o quasi) es espitaus… Auem viscut ua situacion sociau que non auríem imaginat. Non ei nauetat ena istòria dera umanitat. Açò se repetís de temps en temps.

    Fortunata e Jacinta siguec escrita e publicada en plena pandèmia de colera que costèc 120.000 mòrts en estat espanhòl (qu’alavetz compdaue damb 11 millions d’abitants). Era pèsta desvelhe es sentiments de solidaritat e d’umanisme.

    “Ei possible, responec eth doctor [Rieux a Tarrou], mès sabetz?, jo me senti mès solidari damb es vençudi que damb es sants. Non sò per eroïsme e era santetat. Çò que m’interèsse ei er òme” (Camús)

    0,00 
  • Es Frairs Karamazov

    Dempús de liéger (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert ) Es Frairs Karamazov, Albert Einstein diguec: “È aprés mès de Dostoievski que non pas de quinsevolh aute pensador scientific”. Valoracions damb aguesta passion an estat hètes per diuèrsi personatges dera intellectualitat internacionau (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Freud, Nietzche, Virginia Wolf,…).

    Mos trobam enfront d’ua òbra emblematica qu’analize es passions, es vertuds, es dificultats, es deficiéncies deth víuer, e dera vida, damb ua qualitat unica, segontes es critics mès qualificats. E ara tanben l’auem en aranés.

    Se tracte d’ua traduccion indirècta, però damb ua ampla documentacion. En catalan era traduccion d’aguesta òbra siguec hèta en 1961 per Joan Sales, que tanben en hec ua traduccion ath castelhan, quauqui ans dempús. Era traduccion de Sales siguec tanben ua traduccion indirècta en tot partir d’ua revirada ath francés. Mès recentament, 2014, era arrehilha de Sales, editora dera madeisha empresa que publiquèc era prumèra traduccion, Club Editor, n’a encargat ua revision a Arnau Barios, especialista en literatura rusa, que n’a hèt ua polida restauracion e artenhut ua grana òbra. Aguest ei eth camin aconselhable!

    0,00 
  • Era vida de Latzèret de Tormes e des sues fortunes e adversitats

    Era traduccion d’aguesta òbra a ua varianta der occitan non ei era prumèra que se hè. Letras d’Òc publiquèc en 2015 ua traduccion ar occitan hèta per Sèrgi Carles. Era traduccion de Carles ei elaborada, repassada e acabada. Coma auem dit d’auti viatges es traduccions de Nogués son en camin… Es dues an auut eth madeish document de partida, era òbra de Francisco Rico.

    Açò mos pemeterà hèr quauques comparacions entre es dues produccions.

    Era òbra de Carles ei prologada per Florian Vernet, Membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana e coneishut e reconeishut occitanista, escritor e gramatic.

    En prològ Vernet destaque qu’eth Latzèret de Tormes ei era prumèra novèla modèrna d’occident, damb importantes dificultats de traduccion per tractar-se dera lengua castelhana deth sègle XVI, qu’en sòn foncionament non ei guaire aluenhat der occitan classic. Tanben assegure qu’era traduccion de Carles ei ua des milhors que coneish.

    Er istoriador Jordi Bilbeny defense qu’era òbra originau siguec escrita en catalan, ena lengua propria deth país valencian. Partís dera analisi dera òbra castelhana que mos a arribat, ena que tròbe que i an fòrça formes, sintactiques e lexicaus, mès pròpries deth catalan que non pas deth castelhan. Segurament son es madeishes observacions que pòrten a Vernet a trobar coincidéncies damb er antic occitan.

    0,00 
  • Es miserables

    Victor Hugo (102-1885) ei un des mès importants poètes e escritors dera lengua francesa. Publicar a Victor Hugo en occitan ei ua naua hita des traduccions de Nogués.

    Era òbra de Es Miserables ei ua novèlla classada en Romanticisme, era accion dera quau passe ena França deth sègle XIX. Es vivéncies de Joan Valjean -nòm que Nogués respècte en son originau “Jean”- que passe fòrça ans ena preson e vò iniciar ua naua vida damb reflexions sus era justícia sociau e que profite deth contengut enta hèr descripcions dera istòria de França e entà expressar es idees politiques deth sòn autor.

    Antòni a emplegat coma basa dera sua traduccion era que hec Nemesio Fernández Cuesta y Picatoste. Tanben a consultat era òbra originau. Destacam er origen dera traduccion, ja qu’eth traductor aplique tostemp critèris propris e solucions personaus, e quan i a un traductor entremiei d’un aute cau auer ua dobla consideracion. Era òbra de Nemesio Fernández-Cuesta ei suposadament era prumèra traduccion dera òbra de Hugo ath castelhan, eth madeish an dera publicacion en francés (1862).

    0,00 
  • Era Divina Comèdia

    Ua auta òbra emblematica, era mès emblematica des traduccions de Nogués. Damb es anteriores òbres publicades de Dante, Cervantes, Shakespeare e Tolstoi se comence a tancar un cercle de literatura europea plena de simbologia. Entar aranés ei ua possada ara sua introduccion en univèrs culturau dera umanitat.

    Non conegui cap auta traduccion d’ Era Divina Comèdia ar occitan, però è entenut a díder dues causes que non e podut acabar de concretar:

    1. Dante coneishie ben er occitan e comencèc Era Divina Comèdia en aguesta lengua. Dempús decidic hè’c en toscan (italian) e damb aguesta òbra instaurèc es bases der italian modèrn. Imaginatz era trascendéncia entar occitan s’era òbra s’auesse escrit ena lengua nòsta?
    2. Auem diuèrses referéncies de que Max Roquetta traduïc a Dante abans d’ester Secretari Generau e fondador der Institut d’Estudis Occitans en 1945. Non è artenhut a trobar cap de document sus aguesta traduccion, tot e que conegui gent que ditz auer-la vist.

    Escrita entre 1308 e 1320 era Commedia (títol originau de Dante) descriu er aute mon, eth que i a dempús dera vida segontes es critèris dera fin dera edat mejana. Quan escriuec era Commedia, Dante ère un revolucionari perseguit peth Papa, menaçat d’acabar cremat ena hoguèra, privat entara vida publica, damb totes es sues proprietat confiscades, lider intellectuau d’un sector que priorizaue ua forma laica d’interpretar era vida e damb enfrontament ara classa eclessiastica… cada ua des tres parts dera Divina Comèdia, Lunfèrn, Espurgatòri e Paradís siguec escrita en lenguatge vulgar en uns tempsi en qu’eth latin encara ère era lengua culta, deth pensament e dera sciéncia.

    Dante hec ua apòsta e prenec compromís peth latin transformat per emplec deth pòble. Entara sua realizacion auec de crear paraules que non existien ena lengua rustica e damb es sues adaptacions e invencions en lenguatge pròpri dera Toscana, damb expressions de grana beresa e qualitat literària estaue metent es bases dera lengua italiana. Eth tipe de lengua d’aguesta òbra magna venguec protegit intellectuaument per De Vulgari Eloquentia, òbra deth madeish autor, que justificaue qu’ath deuant dera nòble lengua latina des classes mès cultes, convenguie començar a priorizar ua lengua vulgara, includida era expression entara poesia. E damb era Commedia Dante ne hè ua demostracion complèta e erudita.

    0,00 
  • Hamlet

    Eth prumèr originau de Hamlet ei der an 1603 e era version de Fernández de Moratin ei de 200 an dempús e era qu’ara auetz enes mans a auut de demorar encara 200 ans. Parlam d’ua òbra escrita hè 400 ans, dera qu’ei dificil coneisher-ne eth vertadèr originau. Era òbra de 1603 auec diuèrses reescritures e en moment dera traduccion de Fernández de Moratin sonque se coneishien publicacions posteriores qu’auien quauques diferéncies damb er originau de 1603. Entenem qu’eth resultat dera òbra de Nogués a auut influéncies e transformacions diuèrses abans d’arribar as nòstes mans.

    De traduccions de Hamlet ar espanhòl se n’a hèt mès de vint e ath francés mès de cincuanta. Ei plan per açò que Nogués entara sua traduccion a consultat, a mès dera òbra de Fernández de Moratin, era òbra traduïda per François Guizot ath francés en 1864. Guizot, d’ascendéncia occitana, siguec prumèr ministre de França e membre dera Academie Française. E entà completar eth trabalh Nogués a consultat er originau (ua des versions). Era òbra manten atau eth gèni de Shakespeare, era intencion literària de Fernández de Moratin e er esperit de Guizot. E ara podem gaudir dera òbra en occitan. Eth bon trabalh de Nogués mos auferís un referent…

    0,00 
  • Condes

    Hans Christian Andersen de família umila, ère un fantasiós danés que’escriuec condes de grana trascendéncia ena literatura europèa. Nogués escuelhec condes d’Andersen entà traduïr-les ar aranés en aqueri moments enes que comencèc a introduïr-se ena sua experiéncia personau de dedicar ues ores ath dia ara traduccion ar occitan. Ère noveme de 2014. Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana encara non auie iniciat era publicacion des sues òbres referenciaus e era vacillacion normativa ère superior ara actuau. Er hèt de qu’aguesta òbra perteneish as prumères traduccions de Nogués, er hèt de qu’era Acadèmia encara non produïe referéncia e er hèt de qu’aguestes publicacions des traduccions de Nogués non presenten cap de tipe de correccion (causa absolutament anomala en totes es publicacions, ja que generaument son sometudes a correccions electroniques e a mès d’ua correccion personau), hè qu’en aguesta produccion i age bèra error de mès qu’enes darrères traduccions. E totun es mancances de correccion era qualitat lingüistica d’aguesta òbra la cau plaçar ena banda nauta dera consideracion.

    Er autor dera traduccion acompanhèc era sua realizacion d’ua introduccion d’ua valoracion de Joan d’Albaflor, que non ei un aute que Josep Carner (princep de poètes catalans), qu’empleguèc aguest seudonim entà parlar d’Andersen. Non auem reproduït aguesta traduccion entà non entrar en conflicte damb es ereus legitimats des òbres de Josep Carner.

    0,00 
  • Era Gitaneta

    Era Gitaneta ei era revirada de “La gitanilla” de Miguel de Cervantes Saavedra publicada en 1613. Ei ua novelleta cuerta era traduccion dera quau presente era dificultat de qu’emplegue un lenguatge de hè 400 ans e qu’aguesta caracteristica, aguesta sensacion d’òbra antiga, eth bon traductor a d’èster capaç de mantier-la.

    Ei ua istòria d’argumentacions pròpries dera epòca, damb er amor coma hons e era relacion entre es praubi, es marginats e era noblesa, es adinerats… ua istòria d’amor ena que venç er amor. Era Gitaneta de nòm Preciosa, d’origen noble, però amagat peth rapte d’uns gitanos acabarà relacionant-se amb era noblesa, enamorant- se e renonciant as aunors en favor der amor e accedint finalament ad aguesta distinguida condicion sociau peth descobriment deth sòn origen. Ena epòca de Cervantes es gitanos constituïssen un pòble perseguit, peth solet hèt d’èster gitanos. Ua Pragmatica des Reis Catolics de 1499 en determinaue aguesta persecucion. Èren perseguits per tota Euròpa e en serien era rèsta dera sua istòria. En aqueri moments en Occitània (era region mès rica e poblada d’Euròpa) s’auie viscut ua tremenda guèrra civil, coma causa d’un conflicte religiós -entre catolics e hugonots-. Es croniques diden qu’ara fin deth XVI en Occitània “non quedaue arren per cremar, ne persona per aucir”. Açò provoquèc ua importanta immigracion envèrs Catalonha que doblèc era poblacion e transformèc es sues bases sociaus e lingüistiques. Poderíem trobar parallellismes entre es immigrants gitanos e es occitans dera epòca de Cervantes. Sense dubte.

    Era Gitaneta Preciosa ei atractiva, polida e interprète cançons e poèmes d’ua forma graciosa e ben valorada peth public. Antòni Nogués a optat per non traduïr aguestes cançonetes entà evitar adaptacions pòc realistes, pòc vinculades ath miei. Quan Preciosa cante eth traductor ac anoncie e ara seguida establís era valoracion des presents. Era cançon non i é. En ua edicion futura dilhèu se poderie introduïr es pèces en tot conservar era lengua originau, ja que era comprension de cançons castelhanes per un lector d’aranés o d’un occitan de ua auta varianta non a de presentar dificultat.

    0,00 
  • Anna Karenina

    «Ua des activitats en estudi der aranés èren es redaccions. Qu’ei ua activitat fòrça interessanta que te permet exprimir en aranés aquerò que vòs racondar. Mès entad aquerò te cau endonviar ua istòria, auer, per tant, imaginación, e estar-te bèth temps pensant çò que vòs díder. Un dia, de pòca imaginación entà endonviar fantasies, agarrè eth prològ d’un libre qu’auia sus era taula e l’arrevirè. E me n’encuedè de qué aquerò complie eth prètzèth d’exprimir causes en aranés, sense auer de dedicar eth temps en endonviar istorietes. E atau comencèc tot. Es prumèrs libres arreviradi èren es qu’auia a man ena mia estatgèra. Era lectura en aranés de çò qu’auia arrevirat me provoquèc ua satisfacción enòrma. Aguest gòi qu’ère pro entà hèr- me a seguir en aguesta activitat. Un dia decidí manar un petit libre ath responsable deth Servici de Politica Lingüística dera Val d’Aran, eth Sr. Jusèp Loís Sans damb fòrça pòur, plan, donques que non n’èra bric segur dera qualitat deth mèn trabalh. Mès era responsa que recebí siguec tant encoratjadora que, a compdar d’aqueth moment, decidí tier ues ores ath dia a arrevirar òbres ar aranés»

    0,00 
  • L’aranés e l’occitan general: Quatre estudis

    Er Estatut d’Autonomia hè oficiau era lengua occitana en Catalonha. Se concrète en Art 6.5.: Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica. Ua des responsabilitat qu’a d’assumir era institucion, ei a dí- der era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, en procès de metuda era practica dera oficialitat dera lengua occitana, ei era sua referéncia lingüistica. Ua lengua a de besonh uns referents clars entà mostrar ua coeréncia normatiua.

    S’era lengua ei ua, era occitana, ua a d’èster era nòrma de referéncia maugrat que pòden èster diuèrses es interpretacions e aplicacions.

    Era aplicacion der Estatut hè de besonh era contínua relacion damb aguesta nòrma referent e damb era sua forma l’aplicacion. En cas der aranés aguesta nòrma occitana se concrète enes Nòrmes ortografiques der aranés que ja an mès de vint-e-cinc ans d’emplec sociau (escòla, administracion, …).

    Es elements fonamentaus d’aguesta nòrma referent son longaments acceptats en tot eth territòri lingüistic, mès mos cau concretar e èster eth maxim de rigorosi, donques qu’era sua gestion non ei tostemp clara e evidenta. Sense aguest rigor es decisions non serien competentes e serioses. Ei plan per açò que, per manca d’ua autoritat normatiua de tot eth territòri lingüistic, era Secretaria de Politica Lingüistica s’a dotat der assessorament d’un Grop de Lingüistica Occitana (GLO) format per setze persones prestigioses en estudi dera lengua occitana, qu’amasse fòrça des sen- sibilitats existentes. Entre es compausants deth Grop i a tres membres der Institut d’Estudis Aranesi que garantissen eth respècte per aguesta varietat.

    Mès, eth GLO non ei era autoritat, non cree nòrma, sonque l’ administre e assessore ara SPL ena sua aplicacion. Trabalhe ena perspectiva dera unitat lingüistica, e eth respècte dera varietat aranesa, sense hèr nòrma.

    Ath torn der ahèr aranés-occitan s’a produsit un debat, en fòrça escadences rei- teratiu, sus er ensemblatge dera varietat aranesa e dera sua nòrma damb era varietat generau (hugim de denominacions coma estandard o referenciaus entà non entrar en competéncies pròpries dera autoritat lingüistica). Aguesta varietat generau a estat denominada d’ues autes formes per diuèrsi autors: occitan larg, occitan comun, neolanguedocian, occitan ortopedic, occitan referenciau,…

    Eth trabalh que ven a contunhacion ei ua contribucion ad aguest debat. Es sòns autors son professionaus dera lengua, boni coneishedors dera varietat aranesa e dera varietat generau dera lengua occitana. Damb eri eth debat non s’acabe, ne s’inície, sonque se contunhe.

    0,00