Mantenènço Felibrenco de Prouvènço, buletin mesadié, souto la direicioun d’en Jan Monné.
Annado 1887.
Lou Félibrige
0,00 €
0,00 €
Mantenènço Felibrenco de Prouvènço, buletin mesadié, souto la direicioun d’en Jan Monné.
Annado 1887.
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
Cau destacar qu’aguesta traduccion presente dues circonstàncies que non podem obviar. A estat realizada e publicada en centenari dera mòrt de Benito Pérez Galdós. Ei ua participacion-omenatge de reconeishement ath gran trabalh d’aguest autor. Aguesta ei era prumèra òbra de Galdòs traduïda ar aranés. Non en coneishem cap que s’age traduït a cap auta varianta der occitan. Aguesta traduccion a Galdòs, segurament, non li darie satisfaccion. Aurie trobat ben d’èster traduït a lengües mès potentes, però a ua lengua com er occitan li aurie semblat sense importància. En 1884 escriuie a Narcís Oller e li diguie: “Es tontísimo que usted escriba en Catalán. Ya se irán ustedes curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa”. Podem imaginar quina impression aurie d’èster traduït ar aranés. Narcís Oller li contestèc ““No amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo, ni separatismo, ni otro ogro cualquiera de los terminados en -ismo que pueda inventarse algún vecino de la corte… es algo muy superior, mucho más invencible que el pueril afán de mostrar al orbe mis preferencias por Cataluña.”. Galdós en un article de “La Prensa” de Buenos Aires diguec: «Oller escribe sus novelas en catalán, privando así a la mayor parte de los españoles del placer de leerlas. El catalán es más difícil de lo que parece a primera vista, seduce poco y no es de esas lenguas que se pegan».
E… calie au mens referir aguest aspècte lamentable (“galdós” en catalan) dera consideracion de Galdòs ja qu’ei un des mès grani escritors en lengua castelhana.
Era dusau causa que cau considerar abans d’entrar ena valoracion dirècta dera traduccion dera òbra ei era epòca ena que mos trobam. Non podem seguir hènt literatura coma se non passèsse arren. En moment de publicacion d’aguesta traduccion mos trobam en un procès de luta globau pera pandèmia dera COVID-19. S’an tancat es escòles, s’an barrat negòcis, s’a proibit gésser en carrèr, s’an collapsat (o quasi) es espitaus… Auem viscut ua situacion sociau que non auríem imaginat. Non ei nauetat ena istòria dera umanitat. Açò se repetís de temps en temps.
Fortunata e Jacinta siguec escrita e publicada en plena pandèmia de colera que costèc 120.000 mòrts en estat espanhòl (qu’alavetz compdaue damb 11 millions d’abitants). Era pèsta desvelhe es sentiments de solidaritat e d’umanisme.
“Ei possible, responec eth doctor [Rieux a Tarrou], mès sabetz?, jo me senti mès solidari damb es vençudi que damb es sants. Non sò per eroïsme e era santetat. Çò que m’interèsse ei er òme” (Camús)
Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
“Eth Mercadèr de Venècia” de Shakespeare, ua òbra bric senzilha de revirar, e ena que i traparien fòrça dificultats es traductors mès experimentats.
Aguesta siguec ua des òbres mès trascendentes de Shakespeare, ena qu’emplegue un lenguatge fòrça erudit, qu’obligue ath traductor a hèr miracles, creacions, estructuracions que tot soent calerà liéger mès d’un viatge entà compréner.
Nogués a hèt ua adaptacion que cau tier en compde, que cau valorar, ena sua justa mesura. S’era nòsta lengua a de penetrar en espacis enes que non ère, en bèth un d’eri es propòstes de Nogués ei de besonh de tier-les en compde.
Era traduccion d’aguesta òbra a ua varianta der occitan non ei era prumèra que se hè. Letras d’Òc publiquèc en 2015 ua traduccion ar occitan hèta per Sèrgi Carles. Era traduccion de Carles ei elaborada, repassada e acabada. Coma auem dit d’auti viatges es traduccions de Nogués son en camin… Es dues an auut eth madeish document de partida, era òbra de Francisco Rico.
Açò mos pemeterà hèr quauques comparacions entre es dues produccions.
Era òbra de Carles ei prologada per Florian Vernet, Membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana e coneishut e reconeishut occitanista, escritor e gramatic.
En prològ Vernet destaque qu’eth Latzèret de Tormes ei era prumèra novèla modèrna d’occident, damb importantes dificultats de traduccion per tractar-se dera lengua castelhana deth sègle XVI, qu’en sòn foncionament non ei guaire aluenhat der occitan classic. Tanben assegure qu’era traduccion de Carles ei ua des milhors que coneish.
Er istoriador Jordi Bilbeny defense qu’era òbra originau siguec escrita en catalan, ena lengua propria deth país valencian. Partís dera analisi dera òbra castelhana que mos a arribat, ena que tròbe que i an fòrça formes, sintactiques e lexicaus, mès pròpries deth catalan que non pas deth castelhan. Segurament son es madeishes observacions que pòrten a Vernet a trobar coincidéncies damb er antic occitan.
Une fantaisie du docteur Ox ei eth darrèr des onze tèxtes publi- cadi per Verne en Musée des Familles, entre març e mai de 1872. Cau auer en compde qu’eth prumèr des tèxtes publicadi en Mu- sée siguec en 1851, ben abans de Cinq semaines en ballon, eth sòn prumèr viatge extraordinari, e ei Doctor Ox —vint-e-un ans mès tard— que barre eth cicle deth Musée. Eth conde se mòstre coma ua pèça clau entre es condes vernians, en èster ua istòria plea d’umor e satira, que transcor enes Flandes occidentaus (era Belgica actuau), en Quiquendone, ua vila imaginària, en un ambient de societat a on viuen en pacifica comunion, que mos hè a veir bones costums e ospitalitat enquiath dia que… quauquarren inesperat ven a pertur- bar era calma. Pierre-André Touttain pense que «maugrat era sua forma brèu e era relativa debilitat des situacions dramatiques e es personatges, eth conde constituís un des exemples mès perfèctes —encara que sosterranh— der anarquisme literari de Jules Verne. Ua prumèra lectura mos dèishe entreveir eth gust evident der autor pes jòcs de paraules e d’autes variacions onomastiques divertissen- tes: er esperit gallés (dera Gàllia) e eth gust pera grana farsa.
Doctor Ox a estat, probablament, un des condes vernians que mès repercusion mediatica a agut, damb aumens tres adaptacions radiofoniques, nau adaptacions dramatiques, cinc publicacions en format d’istorietes, ua vintea d’estudis d’investigacion, dues pellicules, cinc tèmes musicaus (quauqu’uns de perfil fòrça expe- rimentau), ua opera (firmada per Philippe Gille e Arnold Mortier, damb musica de Jacques Offenbach) e era sua version espanhòla e alemanda, un poèma sinfonic, poesies inspirades en roman, cinc òbres derivades, ua edicion insolita hèta en Estats Units impresa en format verticau, ua auta edicion rara de sonque sèt exemplars e compde ath delà damb traduccions en aleman, anglés, catalan, croata, danés, espa-nhòla, ebrèu, ongrés, italian, japonés, olandés, norvegian, polac, portugués, rus, sèrbi, suedés, chèc, turc, e tanben ua version en gujarati (ua lengua hindó).
Crim e castig se passege per diuèrsi escenaris dera Russia deth sègle XIX. Açò matisarà registres lingüistics diferents, vulgarismes, accents estrangèrs…, que Dostoievski vincularà a ues formes determinades de reflexion e d’apregondiment.
Dostoievski ère un escritor que non respectaue era disciplina lingüistica, antinormista, escriuie ath sòn aire, sense limitacions… però es sòns escrits an estat adaptats pes correctors e tratadistes literaris. Però Dostoievski escriuie mau a coonsciéncia, damb volontat transgressora, damb era ides de transméter ua vision e ua ideologia determinada. Aguesta actitud non s’a podut transméter. Enes traduccions a estat impossible, però enes edicions russes dera òbra a estat reformulat, corregit… Ara ei impossible de trobar eth Dostoievski original.
Es dilèmes moraus que mos apòrte Dostoievski, era reflexion filosofica e dera psicologia, ei d’ua pregondor tant considerabla qu’es sues òbres an de catalogar-se en terren dera filosofia (era mòrt de Dieu, es superòmes, es contrarietats des esclaus…). Nietzsche afirmaue que sonque Dostoievski li auie ensenhat bèra causa sus era psicologia umana.
Es exigéncies de correccion dera societat actuau, mos obliguen a presentar es trabalhs sense fautes, immaculats, damb respècte absolut ath podèr normatiu… e alavetz… podem èster segurs de quin ei eth vertadèr Dostoievski? Ei mès Dostoievski ua òbra actuau escrita en rus, damb un pialèr d’adaptacions lexiques, sintactiques e normatives, o ei mès Dostoievski era òbra d’Andreu Nin? Ei mès Dostoievski era traduccion de Cabal o era de Nogués?
Crim e castig ei era novèlla mès liejuda enes presons russes. En fin… «…que qui desfise as òmes e les mensprède conquiste eth sòn respècte e arribe a èster eth sòn legislador.»
Victor Hugo (102-1885) ei un des mès importants poètes e escritors dera lengua francesa. Publicar a Victor Hugo en occitan ei ua naua hita des traduccions de Nogués.
Era òbra de Es Miserables ei ua novèlla classada en Romanticisme, era accion dera quau passe ena França deth sègle XIX. Es vivéncies de Joan Valjean -nòm que Nogués respècte en son originau “Jean”- que passe fòrça ans ena preson e vò iniciar ua naua vida damb reflexions sus era justícia sociau e que profite deth contengut enta hèr descripcions dera istòria de França e entà expressar es idees politiques deth sòn autor.
Antòni a emplegat coma basa dera sua traduccion era que hec Nemesio Fernández Cuesta y Picatoste. Tanben a consultat era òbra originau. Destacam er origen dera traduccion, ja qu’eth traductor aplique tostemp critèris propris e solucions personaus, e quan i a un traductor entremiei d’un aute cau auer ua dobla consideracion. Era òbra de Nemesio Fernández-Cuesta ei suposadament era prumèra traduccion dera òbra de Hugo ath castelhan, eth madeish an dera publicacion en francés (1862).
Òbra mèstra, que costèc un desgust ath sòn autor, peth realisme des scènes sexuaus e era justificacion der adultèri. Er esperit conservador dera epòca hec que le portèssen a judici pera baisha morau que s’i predique. Er autor auec de justificar deuant deth jutge qu’auie escrit era òbra entà denonciar aguestes actituds qu’eth tanpòc justificaue. Era òbra ei en un d’aqueri passi deth creishement des libertats.
Ara podem liéger Madame Bovary en aranés, podem apropar-mos des critiques ara burgesia, ara descripcion dera societat dera epòca e subertot dera sensualitat, des sonis, dera voluptuositat, deth desir… ena lengua nòsta. Mos permet veir eth mon de Flaubert des dera Val d’Aran. A calut demorar mès de cent ans. Ara ja i é.
Nogués s’especialize en personatges femenins, Anna Karenina, era Gitaneta, Fortunata e Jacinta e ara Madame Bovary. Damb aguesta òbra s’apròpe ath tractament deth desir, dera sensualitat, dera passion… d’un realisme que quauqui autors an volut comparar damb Flamenca era novèla medievau qu’a estat motiu de tantes inspiracions tant trascendentes. En Flamenca era lectura ara qu’ei dedicada era sua protagonista la portarà a crear-se un mon pròpi que generarà illusions e sonis qu’orientaràn eth sòn comportament… talament coma en Madame Bovary, o talament coma en Quijòte de Cervantes, ath qu’era lectura la portarà a enlhoquir. Emma, Madame Bovary, vò èster lo que imagine a trauès des sues lectures; açò la portarà a actuacions extremes en comportament dera epòca.
Ena traduccion de Lluís Maria Todo, ua des dues traduccions ath catalan mès divulgades (era auta ei de Ramon Xuriguera): «Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; tenia aquella bellesa indefinible que resulta de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit, i que no és sinó l’harmonia del temperament amb les circumstàncies. Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves, igual que les flors en un femer sota la pluja, els vents i el sol, l’havien desenvolupada de mica en mica, i per fi s’expandia en la plenitud de la seva naturalesa. Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses, on la pupil·la es perdia, mentre una forta alenada li eixamplava el nas fi, i li aixecava la comissura carnosa dels llavis, que a la llum es veien ombrejats per una mica de borrissol negre.»
Select at least 2 products
to compare
Be the first to review “Lou Félibrige”
You must be logged in to post a review.