| book-author | |
|---|---|
| format |
Mireia (Català)
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
L’originalitat i la qualitat artística dels trobadors medievals han transcendit el seu temps. Forjada entre els segles XI i XIII, la seva poesia sobre temes universals com l’amor, el vituperi o el lament fúnebre, es llegeix avui amb el mateix delit que s’escoltava llavors. Aquest llibre ens acosta a alguns dels seus màxims exponents i ens delecta amb petites joies de la lírica trobadoresca.
“Eth Mercadèr de Venècia” de Shakespeare, ua òbra bric senzilha de revirar, e ena que i traparien fòrça dificultats es traductors mès experimentats.
Aguesta siguec ua des òbres mès trascendentes de Shakespeare, ena qu’emplegue un lenguatge fòrça erudit, qu’obligue ath traductor a hèr miracles, creacions, estructuracions que tot soent calerà liéger mès d’un viatge entà compréner.
Nogués a hèt ua adaptacion que cau tier en compde, que cau valorar, ena sua justa mesura. S’era nòsta lengua a de penetrar en espacis enes que non ère, en bèth un d’eri es propòstes de Nogués ei de besonh de tier-les en compde.
En les pàgines següents s’exposen breument algunes estructures bàsiques de la llengua occitana perquè els lectors catalans puguin aproximar-se d’una manera ràpida i telegramàtica a la llengua que es parla en el terç meridional de l’Estat fran- cès, a la Vall d’Aran o en una quinzena de valls alpines que pertanyen administra- tivament a la regió italiana del Piemont, a més de la localitat calabresa de La Gàrdia (a la província de Cosenza) o del Principat de Mònaco, on l’occità conviu amb una varietat lígur. L’occità és oficial des de 1990 a l’Aran, i des de 2006 a tot el Principat de Catalunya, on és la segona llengua pròpia i territorial del país.
Les formes que s’exposen a continuació pertanyen a una mena d’occità estàndard que, d’entrada, ha de resultar comprensible –sense cap aprenentatge previ– a tots els que coneixen i usen la llengua d’oc, ja siguin provençals, llenguadocians, alver- nesos, gascons (aranesos inclosos) o llemosins.
Aquestes formes són el producte d’una selecció d’elements que parteix d’uns criteris lingüístics que pretenen d’afavorir les formes més diasistemàtiques o esteses terri- torialment, les més tradicionals o amb un pes històric i literari més important, les més regulars, funcionals i autònomes o autòctones d’Occitània. Hi pot haver una coincidència més o menys important entre aquestes formes i –sobretot– les d’alguns
dialectes llenguadocians, situats en el centre del domini lingüístic, però cal remarcar que d’aquest fet no cal treure’n conclusions esbiaixades. Ni les formes que exposem a continuació han de substituir les dels diferents dialectes occitans, ni les modalitats locals o regionals occitanes són jeràrquicament inferiors a aquesta espècie d’occità típic (o referencial o larg, ‘ample’, o com en vulguem dir) que dibuixem en aquest treball.1 Ben al contrari, aquesta mena d’occità general, descrit en les pàgines segü- ents, és el principal aliat de les varietats locals, ja que s’emmarca en un procés de codificació i d’estandardització del conjunt de la llengua que ha de facilitar a tots els dialectes occitans i als seus respectius estàndards regionals –mitjançant l’apor- tació de recursos lingüístics que no existien a nivell local, per exemple– l’accés a àmbits d’ús que fins ara semblaven exclusius de les llengües estatals.
Ja hem dit que aquest treball vol ser una eina pràctica, útil per als que volen sub- mergir-se ràpidament en la llengua occitana. Esperem que sigui també un altre petit gra d’arena que contribueixi, no tan sols al coneixement mutu entre catalans i oc- citans, sinó a la recuperació social de l’occità en la mesura que li faci guanyar nous parlants, molts dels quals potser s’hauran adonat que l’aprenentatge de la llengua d’oc, partint del català, pot ser molt més veloç i fàcil que el de qualsevol altra llengua. Fins i tot que el de qualsevol altra llengua romànica.
Dempús de liéger (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert ) Es Frairs Karamazov, Albert Einstein diguec: “È aprés mès de Dostoievski que non pas de quinsevolh aute pensador scientific”. Valoracions damb aguesta passion an estat hètes per diuèrsi personatges dera intellectualitat internacionau (Братья Карамазовы) Es Frairs Karamazov, Albert Freud, Nietzche, Virginia Wolf,…).
Mos trobam enfront d’ua òbra emblematica qu’analize es passions, es vertuds, es dificultats, es deficiéncies deth víuer, e dera vida, damb ua qualitat unica, segontes es critics mès qualificats. E ara tanben l’auem en aranés.
Se tracte d’ua traduccion indirècta, però damb ua ampla documentacion. En catalan era traduccion d’aguesta òbra siguec hèta en 1961 per Joan Sales, que tanben en hec ua traduccion ath castelhan, quauqui ans dempús. Era traduccion de Sales siguec tanben ua traduccion indirècta en tot partir d’ua revirada ath francés. Mès recentament, 2014, era arrehilha de Sales, editora dera madeisha empresa que publiquèc era prumèra traduccion, Club Editor, n’a encargat ua revision a Arnau Barios, especialista en literatura rusa, que n’a hèt ua polida restauracion e artenhut ua grana òbra. Aguest ei eth camin aconselhable!
Mark Twain ère american. Segontes Hemingway, Twain creèc era literatura americana dera modernitat: “Tota era literatura americana modèrna proven d’un libre de Mark Twain anomenat Aventures de Huckleberry Finn”. Aguest personatge ja apareish enes Aventures de Tom Sawyer.
Era prumèra presentacion de Tom Sawyer en aranés ei der an 1989, aquera epòca ena que se començauen a difóner escrits en aranés normalizat. Correspon a un comic dera colleccion Ciemen Books, en aqueth tipe de diboishi ideat per Jòrdi Nabau. Eth traductor d’aquera obreta ère Frederic Vergés. Son un quizenat de planes plees de dibosihi adaptades per E.Sotillos. Era òbra se nomentèc “Tom Sawyer”. Non se pòt comparar damb es produccions darrères; era quantitat der escrit ei minim, insignificant, en relacion damb es òbres que vieràn dempús. E en temps era segona òbra traduïda ei era qu’auetz enes mans, que siguec produïda en 2014 per Antòni Nogués e que ja correspon ara òbra sancera. Però aguesta òbra a quedat sies ans en calaish dera demora, entò ara que gés ara lum. Entretant en 2016 era Editoriau Teide publiquèc ua adaptacion dera òbra, entà estudiants, laguens dera colleccion Bibliotèca escolara, en ua traduccion hèta per Manuela Ané. Era òbra, ara òc, se titule “Es aventures de Tom Sawyer”, conforme ar originau. Se tracte d’un trabalh dirigit as escòles. Era comparacion damb era traduccion dera òbra originau, que presente Nogués non ei massa possibla. Son dus productes diferents dera madeisha òbra. Comparar-les aurie un tòc d’atreviment.
Era òbra emplegue tot soent eth lenguatge pròpi des mainatges dera epòca, que viuen en circonstàncies de misèria, de dificultat, entorats d’esclaus, de veudes pietadoses, de escòles que non atrèn, d’un riu plen d’aventures imaginatives, de humadors, de borrachos (o embriacs), d’estafadors… un mon d’incerteses, ath torn deth quau es mainatges protagonistes, intelligents, imaginatius, creen fantasies e imaginen un mon parallèl, e entad açò se sauten es leis, era normativa sociau… e son conduïts pera volontat d’arténher un mon ideau, damb ua auta libertat, damb mès justícia. Eth libre auec èxit laguens dera literatura realista. S’a valorat positivament era qualitat dera descripcion d’un tipe de mainatges dera epòca, mainatges qu’èren reals e que viueren ua societat ipocrita que quede ben descrita per Twain e qu’ara Nogués a trasladat ar aranés.
Espinàs converteix l’experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s’aventura amb l’escriptor per camins desconeguts del Pallars i la Vall d’Aran.
L’últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d’esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d’una antiga fonda. El lector s’aventura amb l’escriptor pels camins i les valls d’aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta.
Josep M. Espinàs, a través d’aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l’autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.
Anàlisi dels discursos sobre la identitat aranesa a Internet durant la polèmica per l’aprovació del Projecte de Llei de Vegueries, el mes de febrer de 2010. A través de l’estudi d’aquests discursos s’identifiquen quins són els principals trets identitaris amb els quals es defineixen els aranesos.
Be the first to review “Mireia (Català)”
You must be logged in to post a review.