| book-author | |
|---|---|
| format |
Mireia (Català)
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
“Eth Mercadèr de Venècia” de Shakespeare, ua òbra bric senzilha de revirar, e ena que i traparien fòrça dificultats es traductors mès experimentats.
Aguesta siguec ua des òbres mès trascendentes de Shakespeare, ena qu’emplegue un lenguatge fòrça erudit, qu’obligue ath traductor a hèr miracles, creacions, estructuracions que tot soent calerà liéger mès d’un viatge entà compréner.
Nogués a hèt ua adaptacion que cau tier en compde, que cau valorar, ena sua justa mesura. S’era nòsta lengua a de penetrar en espacis enes que non ère, en bèth un d’eri es propòstes de Nogués ei de besonh de tier-les en compde.
Era Gitaneta ei era revirada de “La gitanilla” de Miguel de Cervantes Saavedra publicada en 1613. Ei ua novelleta cuerta era traduccion dera quau presente era dificultat de qu’emplegue un lenguatge de hè 400 ans e qu’aguesta caracteristica, aguesta sensacion d’òbra antiga, eth bon traductor a d’èster capaç de mantier-la.
Ei ua istòria d’argumentacions pròpries dera epòca, damb er amor coma hons e era relacion entre es praubi, es marginats e era noblesa, es adinerats… ua istòria d’amor ena que venç er amor. Era Gitaneta de nòm Preciosa, d’origen noble, però amagat peth rapte d’uns gitanos acabarà relacionant-se amb era noblesa, enamorant- se e renonciant as aunors en favor der amor e accedint finalament ad aguesta distinguida condicion sociau peth descobriment deth sòn origen. Ena epòca de Cervantes es gitanos constituïssen un pòble perseguit, peth solet hèt d’èster gitanos. Ua Pragmatica des Reis Catolics de 1499 en determinaue aguesta persecucion. Èren perseguits per tota Euròpa e en serien era rèsta dera sua istòria. En aqueri moments en Occitània (era region mès rica e poblada d’Euròpa) s’auie viscut ua tremenda guèrra civil, coma causa d’un conflicte religiós -entre catolics e hugonots-. Es croniques diden qu’ara fin deth XVI en Occitània “non quedaue arren per cremar, ne persona per aucir”. Açò provoquèc ua importanta immigracion envèrs Catalonha que doblèc era poblacion e transformèc es sues bases sociaus e lingüistiques. Poderíem trobar parallellismes entre es immigrants gitanos e es occitans dera epòca de Cervantes. Sense dubte.
Era Gitaneta Preciosa ei atractiva, polida e interprète cançons e poèmes d’ua forma graciosa e ben valorada peth public. Antòni Nogués a optat per non traduïr aguestes cançonetes entà evitar adaptacions pòc realistes, pòc vinculades ath miei. Quan Preciosa cante eth traductor ac anoncie e ara seguida establís era valoracion des presents. Era cançon non i é. En ua edicion futura dilhèu se poderie introduïr es pèces en tot conservar era lengua originau, ja que era comprension de cançons castelhanes per un lector d’aranés o d’un occitan de ua auta varianta non a de presentar dificultat.
Era Val d’Aran se place ena cara Nord des Pirenèus. Es sues caracteristiques geografiques e climatiques, atau coma era sua orientacion cap ar Atlantic an condicionat ath long dera istoria toti es factors dera societat entre eri era arquitectura e era construccion. Aguest ei un des principaus motius entà qu’era sua arquitectura age agut ua difusion escassa. Siguec a compdar deth torisme pirenenc provinent de França que siguec coneishuda. Violet le Duc, Elies Rogent, Puig i Cadafalch, Domenech i Monater e Basegoda Nonell son autors que posterioramente realizen aportacions scientifiques subergessentes.
Era presenta investigacion se plantege en contèxte dera assignatura de Construccion VI dera Escola d’Arquitectura de Reus dera Universitat Rovira i Virgili. Es trabalhs practics des alumnes suscitèren er interès ena generacion dera informacion damb metodes de captura massiva de donades coma er escanèr lasèr. Es campanhes d’escaneg lasèr se realizen en totes es glèises dera Val d’Aran, en tot hèr-ne un totau de 43 e sonque se prescindís der escaneg dera glèisa de Baqueira e dera glèisa consagrada de Mijaran. Autant ua coma era auta son de recenta construccion.
Aguesta Tèsi Doctorau se centre en estudi des glèises deth prumèr romanic segontes era classificacion d’Emmanuel Garland. Ei vertat qu’autors coma Puig i Cadafalch heren a conéisher e descriueren quauques glèises, principaument es glèises basilicaus. Ua des caracteristiques mès importantes dera arquitectura romanica ei er us de voutes. Puig i Cadafalch e Basegoda Nonell sagèren d’explicar era sua origina e forma.
Un prumèr objectiu ei eth de generar ua documentacion planimetrica, realizada a compdar de bromes de punts que complemente era ja realizada per Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch e Bassegoda Nonell.
Un dusau objectiu consistís en estudi des construcciones prescientifiques. Aguestes plantegen un especiau interès entà determinar quines son es principis en qué se basauen es constructors des edificis romanics. Es obres de fabrica dera Val son absoludament deformables e formarien part d’aguest grop de construcciones damb aguesta fenomenologia caracteristica. Es glèises romaniques dera Val d’Aran son un conjunt unitari d’edificis qu’an estat poc alteradi ath long dera istoria.
Es resultats mostren dues tipologies d’edificis qu’atien a principis geometrics e d’estabilitat plan diferenti. Tanben mostre era viabilitat deth metode seguit entar estudi des assetaments e esbauçaments en tot èster d’utilitat tanben entà cimentar es bases entà obtier critèris de simplificacion que permeterà estudis damb elements finits.
S’han fet nombroses recerques i s’han publicat molts llibres sobre els càtars i llur religió, sobre la persecució del catarisme, sobre la relació entre Catalunya i les terres d’oc i sobre la conquesta i la colonització d’Occitània per part dels francesos, tant amb relació a aspectes religiosos com bèl·lics, socials, antropològics i, fins i tot, arqueològics i filològics.
D’una manera especial, s’han dut a terme força estudis sobre el paper que tingueren els catalans en aquest moment clau de la història occitana.3 Tots aquests temes ens interessen perquè permeten d’entendre realitats fonamentals que han pesat en la història de Catalunya i d’Occitània, i, també, no ho podem pas oblidar, en la història de la resta d’Europa i del món. Cal que ens adonem que si ens apropem a la història d’Occitània de l’edat mitjana central descobrim, en el fons, l’aparició d’unes lluites pel poder, la riquesa i el domini semblants a les que causaren molts altres processos de conquesta i de colonització que hi hagué en diferents països europeus, des de l’any 1000 fins a l’any 1348.
Foren processos que tendiren a la uniformització cultural i religiosa, que molts cops dugueren, ja al final de l’edat mitjana, a la consolidació d’unes fronteres molt ben delimitades, les quals, amb el temps, sovint han esdevingut símbol d’uns estats i s’han convertit en presó d’un conjunt de països dominats i colonitzats, a l’inici potser d’una manera brutal, amb el temps de vegades d’una manera més subtil.
A continuació fixarem l’atenció en diversos aspectes d’aquest període de l’edat mitjana central (entre els canvis de l’any 1000 i la crisi del segle XIV).
«Ua des activitats en estudi der aranés èren es redaccions. Qu’ei ua activitat fòrça interessanta que te permet exprimir en aranés aquerò que vòs racondar. Mès entad aquerò te cau endonviar ua istòria, auer, per tant, imaginación, e estar-te bèth temps pensant çò que vòs díder. Un dia, de pòca imaginación entà endonviar fantasies, agarrè eth prològ d’un libre qu’auia sus era taula e l’arrevirè. E me n’encuedè de qué aquerò complie eth prètzèth d’exprimir causes en aranés, sense auer de dedicar eth temps en endonviar istorietes. E atau comencèc tot. Es prumèrs libres arreviradi èren es qu’auia a man ena mia estatgèra. Era lectura en aranés de çò qu’auia arrevirat me provoquèc ua satisfacción enòrma. Aguest gòi qu’ère pro entà hèr- me a seguir en aguesta activitat. Un dia decidí manar un petit libre ath responsable deth Servici de Politica Lingüística dera Val d’Aran, eth Sr. Jusèp Loís Sans damb fòrça pòur, plan, donques que non n’èra bric segur dera qualitat deth mèn trabalh. Mès era responsa que recebí siguec tant encoratjadora que, a compdar d’aqueth moment, decidí tier ues ores ath dia a arrevirar òbres ar aranés»
Hans Christian Andersen de família umila, ère un fantasiós danés que’escriuec condes de grana trascendéncia ena literatura europèa. Nogués escuelhec condes d’Andersen entà traduïr-les ar aranés en aqueri moments enes que comencèc a introduïr-se ena sua experiéncia personau de dedicar ues ores ath dia ara traduccion ar occitan. Ère noveme de 2014. Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana encara non auie iniciat era publicacion des sues òbres referenciaus e era vacillacion normativa ère superior ara actuau. Er hèt de qu’aguesta òbra perteneish as prumères traduccions de Nogués, er hèt de qu’era Acadèmia encara non produïe referéncia e er hèt de qu’aguestes publicacions des traduccions de Nogués non presenten cap de tipe de correccion (causa absolutament anomala en totes es publicacions, ja que generaument son sometudes a correccions electroniques e a mès d’ua correccion personau), hè qu’en aguesta produccion i age bèra error de mès qu’enes darrères traduccions. E totun es mancances de correccion era qualitat lingüistica d’aguesta òbra la cau plaçar ena banda nauta dera consideracion.
Er autor dera traduccion acompanhèc era sua realizacion d’ua introduccion d’ua valoracion de Joan d’Albaflor, que non ei un aute que Josep Carner (princep de poètes catalans), qu’empleguèc aguest seudonim entà parlar d’Andersen. Non auem reproduït aguesta traduccion entà non entrar en conflicte damb es ereus legitimats des òbres de Josep Carner.
Anàlisi dels discursos sobre la identitat aranesa a Internet durant la polèmica per l’aprovació del Projecte de Llei de Vegueries, el mes de febrer de 2010. A través de l’estudi d’aquests discursos s’identifiquen quins són els principals trets identitaris amb els quals es defineixen els aranesos.
Eth prumèr originau de Hamlet ei der an 1603 e era version de Fernández de Moratin ei de 200 an dempús e era qu’ara auetz enes mans a auut de demorar encara 200 ans. Parlam d’ua òbra escrita hè 400 ans, dera qu’ei dificil coneisher-ne eth vertadèr originau. Era òbra de 1603 auec diuèrses reescritures e en moment dera traduccion de Fernández de Moratin sonque se coneishien publicacions posteriores qu’auien quauques diferéncies damb er originau de 1603. Entenem qu’eth resultat dera òbra de Nogués a auut influéncies e transformacions diuèrses abans d’arribar as nòstes mans.
De traduccions de Hamlet ar espanhòl se n’a hèt mès de vint e ath francés mès de cincuanta. Ei plan per açò que Nogués entara sua traduccion a consultat, a mès dera òbra de Fernández de Moratin, era òbra traduïda per François Guizot ath francés en 1864. Guizot, d’ascendéncia occitana, siguec prumèr ministre de França e membre dera Academie Française. E entà completar eth trabalh Nogués a consultat er originau (ua des versions). Era òbra manten atau eth gèni de Shakespeare, era intencion literària de Fernández de Moratin e er esperit de Guizot. E ara podem gaudir dera òbra en occitan. Eth bon trabalh de Nogués mos auferís un referent…
Be the first to review “Mireia (Català)”
You must be logged in to post a review.