| book-author | |
|---|---|
| format |
Mussol e eth coronavirus
0,00 €
Customer Reviews
There are no reviews yet.
0,00 €
| book-author | |
|---|---|
| format |
There are no reviews yet.
I a pògues causes en lenguatge que donguen tanta escadença ara creativitat com era toponímia. Es colors, es formes, era vegetacion deth territòri; es nòms o es maunòms des sòns estatjants; ua istòria, un avodament, ua legenda o un equipament… quina causa que sigue barrejada damb er engenh dera gent servís entà generar un toponim.
Pr’amor d’açò, es nòms de lòc mos diden plen de causes sus es abitants, sus es origines o sus era natura de cada endret e son capables de crear un trincadís de colors plan variats que balhe personalitat a cada cornèr deth país.
Mès es toponims son tanben informacion, descripcion precisa, coordenada exacta enes mapes, nomenclators urbans, bases de donades o guides. Son un element indispensable de guidatge e de referéncia sus un territòri plen de persones en movement.
Aguesti dus aspèctes son es qu’an encoratjat ara Comission de Toponímia de Catalonha tà aufrir as municipis e tà toti es qu’agen de trabalhar damb nòms de lòc, uns Critèris que mos an de perméter preservar plan viua era riquesa culturau qu’era toponímia represente e adobar-la entà hèr-la utila.
Indicar era orientacion fonetica des paraules basiques ei en procès de fixacion dera lengua.
Deuant dera reflexion de “coma se ditz?”, “coma cau díder?” presentam ua relacion des formes fondamentaus, basada ena realizacion majoritària dera actualitat aranesa. Non exposam coma calerie díder, manifestam surtot “se que se ditz”, e deuant des vacillacions admetem duplicitats o prenem posicions. Es duplicitats responen a posicionaments ben socializats.
Aciu auetz er inventari fonetic basic der aranés. Era realizacion fonetica que hè cada emplegaire dera lengua, era combinason des paraules damb es autes pòt transformar eth resultat per efècte des diuèrses adequacions. Era adaptacion en cada dialècte aranés ara orientacion que hèm ei objècte de d’autes consideracions. Non volem unificar ua soleta forma fonetica. Era diversitat non confon, enriquís. Auem considerat sonque el estandard der aranés, eth referent, aqueth qu’ei convenient de transméter as que hèn un accés nau ara lengua, mès totes es realizacions que responen a un procés evolutiu e a ua socializacion adequada son corrèctes. Auem prés [my’zika] (musica) coma referéncia, mès non consideram que [‘myzika], forma molt emplegada, sigue incorrècta ne inadequada. Auem transcrit, [a’ðiw] (adiu), [‘riw] (riu), [a’kiw] (aquiu) e [‘diw] (Diu), [‘biw] (viu), [‘biwe](víuer) tot e que creiguem qu’era forma mès divolgada non hè guaires ans ère [a’ðiew], [‘riew], [a’kiew], [‘diew], [‘biew] e [‘biewe] qu’encara son viues en parlar de fòrça gent, mès qu’es transformacions des darrèrs tempsi mos an cambiat. Non consideraríem incorrècte eth recuperar aguestes formes mès genuïnes. Des dera Acadèmia consideram que cèrtes formes estenudes per tota Occitània coma [‘diew], e que responen as madeishes formes medievaus e que s’emplegauen majoritariament en Aran, non hè massa ans, aurien d’èster recuperades.
Presentam aguesta noveleta de Condò laguens dera colleccion de “modèls de lengua” pr’amor que naturaument Condò represente un modèl de lengua en emplec der aranés, pr’amor qu’ei era persona ara que cau acodir quan auem bèth dobte sus era genuïtat des paraules e des construccions, pr’amor que maugrat que Jusèp Condò empleguec fòrça castelhanismes, qu’èren vius ena sua epòca, sagèc de trasméter era lengua coma ère. Aguesta fidelitat ara lengua orau convertís era sua òbra en referéncia quan cau préner ua decision lingüistica. A delà pensam qu’en tot aufrir aguesta òbra ena nòsta grafia, se que hèm ei meter-la a disposicion de toti aqueri que s’an alfabetizat ena nòsta lengua qu’en son cada dia mès.
En aguesta òbra Condò hè soent aclariments en francés: noveleta (petit roman, en francés), mèstre (instituteur en francés), … coma se creiguesse que calie apropar er aranés as lectors de formacion francesa.
Tota era òbra ei escrita en ua grafia mès fonetica que non pas era qu’emplegam actuaument e a mès Condò s’esfòrce en èster fidèl ara lengua orau, per açò auem ahijut fòrça comentaris que mos ajudaràn a compréner coma ac escotaue e interpretaue.
La Vall d’Aran està separada políticament dels països occitans veïns des de fa segles, i en certa manera això ha estat definitiu d’ençà de la concessió als aranesos dels privilegis inclosos a Era Querimònia l’any 1313, després que aquell país gascó decidís d’adscriure’s a la Corona d’Aragó i passar a formar part del Principat de Catalunya en unes condicions certament particulars que no té cap altra zona del ter- ritori. Només algunes invasions episòdiques del Regne o de la República de França en els segles posteriors (vegeu Lladonosa, 2001) han fet que aquella vall gascona, durant alguns períodes breus, no hagi estat diferent de les altres valls occitanes veïnes des d’un punt de vista polític.
De fet, la diferència en l’adscripció estatal respecte a les zones occitanes imme- diates ha condicionat enormement la visió que els lingüistes i altres estudiosos han tingut tradicionalment de l’aranès, segurament oblidant que la Vall d’Aran, tot i de- pendre políticament de successius estats ibèrics, ha continuat mantenint unes inten- ses relacions humanes amb els territoris veïns que també parlen occità, unes relacions segurament més intenses que no pas les que també ha mantingut amb els territoris catalans immediats (que no han estat, ni de bon tros, inexistents). No oblidem que la Vall d’Aran es troba al nord de l’eix pirinenc, orientada cap a l’Atlàntic, l’oceà on va a parar el riu Garona, que viatja fins a Tolosa o Bordeus i que és precisament la columna vertebral d’aquell petit país pirinenc, al costat del qual s’arrengleren la major part de poblacions araneses. En aquest petit treball pretenem fer una breu aproximació a la dialectologia aranesa tenint en compte tot això que acabem d’assenyalar. Prescindint de prejudicis estatals i d’apriorismes. Deixant de banda visions contaminades per les adscripcions administratives, sovint sobrevalorades. La nostra intenció és de demostrar, sobretot mitjançant un catàleg de fets lingüístics, que la diversitat dialectal de l’aranès potser no es pot deslligar de les relacions —o la intensitat d’aquestes mateixes relacions— que les diferents zones de la Vall d’Aran han tingut amb els diferents països occitans veïns, i que en la geolingüística aranesa tenen un paper ca- pital les afinitats amb els parlars immediats del Comenge i del Coserans, els dos territoris gascons immediats. Com veurem, l’occità parlat en algunes poblacions de la Vall d’Aran fins i tot pot presentar més afinitats —almenys tradicionalment— amb el gascó que hi ha en localitats administrativament franceses que no pas amb el que s’usa en localitats situades a la mateixa Vall d’Aran. La frontera, la teòrica frontera definitivament instal·lada al segle xiv, ha estat realment mai un obstacle per a la co- municació entre els occitans d’un costat i de l’altre de la línia administrativa? Ha suposat una barrera per a la difusió de certes solucions fonètiques, morfosintàctiques o lexicals? Des del punt de vista lingüístic, ja veurem que la resposta és categòrica.
A quest vocabulari bàsic d’occità per a catalans que teniu a les mans pre- senta diverses virtuts. La primera és la de ser elaborat per professio- nals, estudiosos rigorosos de la llengua occitana. Una altra virtut és que es presenta com un lèxic bàsic entre dues llengues bessones, d’una de les quals, l’occità, se’n destaca la seva varietat més personalitzada a Catalunya, l’aranès.
Sense perdre la seva particularitat ni abandonar la seva identitat, com que l’aranès pertany a la llengua occitana, quan ens hi referim hem de tenir pre- sent un model de llengua comuna que en sigui referent per a la unitat i tronc comú per a totes les varietats.
L’elecció del lèxic d’un model occità general, que han triat els experts, quedarà sotmesa a la consideració de la futura autoritat de la llengua occi- tana. Ben segur que les determinacions que aquesta autoritat adopti no fa- ran variar gaire les propostes del grup de professionals que trobareu en aquest document.
Si preneu el temps de comparar els lèxics de l’occità general i de l’occità aranès, trobareu un argument més de l’encaix de les dues varietats.
Eth 14 de gèr de 1983 es “Normes ortografiques der aranés” estèren adoptades per decrèt signat peth president dera Generalitat de Catalonha e coma tau publicades en DOG num. 312 deth 16 de març deth madeish an. Er emplec d’aguest e d’aguestes en toti es encasrtes dera vida vidanta dera nòsta societat: administracion, ensenhament e ahèrs particulars, sustot a compdar dera sua oficializacion, a determinat qu’aqueri punts dera nortmativa ortografica que balhaven lòc a quauques ambigüetats (qu’en moment deth sòn redigit e posteriora aprobacion, estèren admetudes) avessen d’èster tornats a campar e hicats ara ora d’aué.
Era òbra originau Die Verwandlung poderie traduïr-se per Era Metamorfòsi o per Era Transformacion Traduccion. Era forma seleccionada per Vicent Simó respon, segurament, ara influéncia dera revirada enes lengües vesies. Aguesta influéncia se reproduís, naturaument, en tota era traduccion.
Aguest vocabulari siguec hèt per Mossen Condò Sambeat e publicat en 1915 en Butlletí de Dialectologia Catalana, der Institut d’Estudis Catalans.
Jusèp Condò, qu’atau ei coma signe eth vocabulari, ei ena memòria de toti es aranesi, coma er emblèma dera persona qu’empleguèc eth bon e autentic aranés en tot que liderèc un renaishement literari, un patriòta, com la nomente Miquèu de Camelat. Condò apareish coma un sabent damb qualitats fonamentades ena inspiracion. Condò ère, tanben, un bon coneishedor deth catalan, talament coma ac testimonie en aguesta madeisha òbra.
Condò publiquèc eth sòn vocabulari damb ua grafia fonetica, definida pera direccion deth Butlletí de Dialectologia Catalana. Ei ua grafia qu’a viatges presente incerteses. Non ei era grafia qu’emplegaue Jusèp Condò abituaument. Mossen Condò, que s’apropèc dera grafia classica, d’aquera qu’ara emplegam nosati, empleguèc, totun, era grafia mercada pera Scolo deras Pireneos de caractèr felibrenc. En tot considerar qu’actuaument era normativa ortografica der aranés ei fòrça definida e coneishuda, presentam aguest vocabulari en grafia normativa, entà ua major comprenença de toti e entà ua mès facila adaptacion ara norma, s’atau ac consideram. Per aguesta rason en quauques transcripcions auem ahijut quauqua letra muda que forme part dera normativa nòsta.
Select at least 2 products
to compare
Be the first to review “Mussol e eth coronavirus”
You must be logged in to post a review.